cantant_manu_guix_acelobert

Entrevista a Manu Guix

“Operación Triunfo ens va canviar la vida a tots els que estàvem allà dins”

Manu Guix (Barcelona. 8 de desembre de 1979) Cantant, pianista, compositor, productor. Va començar a tocar el piano a l’edat de 3 anys i des de llavors mai ha deixat de fer música, la seva feina i la seva passió. Encara que ja es guanyava la vida com a músic, la seva popularitat va venir amb el programa de televisió “Operación Triunfo”, on va ser l’únic que va intervenir com a professor en totes les edicions del programa. Ens obre les portes del seu estudi musical, Medusa Estudis, al barri de Sants, per tal de conèixer-lo més d’aprop.

Per Antonia Utrera
Desembre 2016

La vida sense música?
Vaig començar a tocar el piano gairebé abans de parlar, sent que no hi ha cap antecedent músic a la meva família. El meu avi, que era cirurgià, era un apassionat de la música, tenia un orgue i tocava d’oïda i jo el vaig començar a imitar i va ser des de les hores que la música m’ha acompanyat sempre, jo crec que d’ençà qué vaig néixer. Sóc incapaç d’imaginar-me un món sense música, no se que hi faria.

Els teus inicis musicals…
Amb 5 o 6 anys vaig començar la carrera de piano, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, estudis de música clàssica I després ja vaig decidir dedicar-me a un estil diferent i a fer la música que faig ara.. M’agrada molt compondre, fer música moderna, compondre cançons, fer bandes sonores, fer teatre, musicals. M’agrada fer de tot. Després vaig estar un any a Liverpool ampliant estudis musicals, a l’any 1999 i mai sense parar de treballar.

I professionalment des de molt jove…
Sí, la meva primera feina que vaig tenir a nivell professional va ser l’any 1995 dins del món de l’espectacle, quan tenia 15 anys, aleshores va ser el meu debut en el món professional, fent un espectacle “Bojos per Broadway” a la sala Luz de Gas de Barcelona, un espectacle que dirigia la Coco Comín.

Luz de Gas és gaire bé casa teva…
Si, si! Des de l’any 1995 que em sembla que van obrir. Jo tenia 15 anys. Els meus pares havien de signar una autorització conforme el seu fill era menor d’edat perquè el deixessin entrar a treballar en aquella sala. Des de les hores em sento a Luz de Gas com si estigués al menjador de casa.

El teatre musical t’acompanya’t tota la vida.

Medusa Estudi de Manu Guix

Medusa Estudi de Manu Guix

És una passió que vaig descobrir quan jo hauria de tenir això, 12 o 13 anys, vaig tenir una família que també els hi encantava la música i el teatre i de seguida em van portar a Londres, a New York a veure espectacles i estic viciat des de que tinc 13 anys del teatre musical, un vici que continua, em té enganxadíssim –riu. Té tot allò que m’agrada d’aquesta música, m’agrada interpretar-la en directe, m’agrada el teatre, posar la música al servei d’una història que s’explica, les seves emocions, m’agrada el fet de tocar-la en directe cada nit, de tenir públic al davant, el concepte d’espectacle global, m’apassiona el teatre musical. És una cosa que faig des de que vaig començar, que no deixaré de fer mai.

Ràdio, televisió, teatre musical, concerts…
Jo crec que els artistes que tenen la sort de poder viure exclusivament de la música, dels seus discos i gires, són uns pocs privilegiats que els hi ha tocat la loteria. Aleshores jo sempre he tingut molt clar que perquè jo pugui viure de la música he de fer moltes coses però sempre vinculades a la música. No faig res que no sigui música, és a dir, jo faig programes de música a la ràdio, programes de música a la televisió o faig música fent obres de teatre musical o faig música component bandes sonores per pel·lícules, component per anuncis publicitaris, i també els meus discos en solitari com artista, els meus concerts, faig de tot, però sempre la meva feina és fer música per poder viure fent el que més m’agrada.

La música, sense artificis…
Si, sóc un gran defensor d’aquesta màxima que diu que “menos es más” i que el més important en qualsevol manifestació de la teva vida, és ser honest, i fer les coses perquè les sents de veritat i transmetre-les amb tota naturalitat. Això és una màxima que intento aplicar tant en el meu àmbit professional com en l’ àmbit personal, amb les relacions humanes intento dir el que penso i fer el que m’agrada. Al final de tot la clau és l’autenticitat, s’ha de ser autèntic i a les hores agradaràs a certa gent i a certa gent no. Però s’ha de ser autèntic.

La popularitat et va arribar amb el programa de televisió O.T.
O.T. ens va canviar la vida a tots els que estàvem allà dins. Jo ho dic amb molt d’orgull, que vaig formar part i vaig ser una part important del programa que ha tingut més èxit en la història de la televisió d’aquest país. Que va ser un abans i un després en el món de la televisió i en el món de l’entreteniment i a mi em va canviar la vida naturalment. Jo ja treballava i vivia de la música abans, vaig començar a treballar en el món de la música a l’any 95 i no vaig parar mai de treballar i O.T. va arribar a l’any 2001.

Vas participar en el disc més venut de David Bisbal, “Corazón Latino”.
Sí, va ser una experiència fantàstica, quan es va acabar Operación Triunfo, David Bisbal em va demanar que l’acompanyes a Miami a gravar el teclat per al seu disc i clar jo flipava, tenia 21 anys i de cop i volta em veia ficat en una cosa que era enorme, vaig estar a Miami treballant durant un mes i va ser una il·lusió tremenda gravar els teclats del disc de “Corazón Latino”, que va vendre no se quants milions de discos…

Després de quinze anys, la Rosa ens confessa que va estar enamorada de Manu Guix.
Jaja si, estava enamorada d’un català…Jo estava a casa veient el programa i de sobte vaig veure que la Rosa diu això. Mai m’ho havia dit a mi la Rosa, i quan vaig veure que ho deia per la tele, hòstia em vaig posar nerviós i tot. Crec que ella necessitava treure-ho i necessitava dir-ho i ho va fer i es va quedar tan panxa, jo me l’estimo molt a la Rosa, ens tenim molt carinyo i es més, desprès els vaig anar a veure al concert que van fer al Palau Sant Jordi i jo vaig anar amb la meva dona, li vaig presentar la meva dona a la Rosa i la Rosa diu: “Uy! esta es tu mujer..-i li diu a ella- “tu no te preocupes que yo ya no siento na, no siento na”. Va estar molt simpàtica i la veritat és que ha estat una experiència fantàstica.

De nou “El Petit Príncep” a la sala Barts de Barcelona.
Aquesta tercera temporada de “El Petit Príncep” és un regal per a nosaltres. Fer El Petit Príncep va ser una aventura molt gran. La primera temporada va ser un èxit tan sorprenent que vam decidir ‘doncs al Nadal que ve tornarem’. Vam fer la segona temporada i va anar encara millor que la primera i vam dir: ”bueno doncs un altre any tornem-hi” . I aquest any abans d’estrenar i amb la venda anticipada és la vegada que estem venent més. Això vol dir que la gent té moltes ganes de veure El Petit Príncep, i sobretot vol dir que molta gent que ja la vist té ganes de tornar-la a veure i clar estem al·lucinats, tremendament agraïts i molt contents de la feina que hem fet.

I l’altre obra en cartell: “Molt soroll per no res”…
Si aquesta és una producció del Teatre Nacional de Catalunya que vam fer l’any passat i que també vam tenir la grandíssima sort que va anar super bé, que es van exhaurir les entrades. A més a més hi ha mitja companyia nova, tenim 8 actors que fan papers molt importants dintre de la funció i és un espectacle fantàstic, un text de Shakespeare, amb cançons en directe, Col Porter en directe, interpretat amb una orquestra de 10 músics, és una gran producció, estem parlant d’uns 15 actors a l’escenari, 10 músics en escena, una escenografia important. En fi, un espectacle en majúscules.

L’últim disc que vas gravar va ser al 2012…
Sí, el darrer disc que vaig treure va ser “Pas a Pas” pel Sant Jordi de l’any 2012 . Ara ja fa uns mesos que estic treballant en la composició del següent, que treure com a Manu Guix en solitari el proper Setembre 2017. Les cançons seran en català això segur, i seran totes meves, música i lletres. Els discos els faig perquè m’agrada, faig el que em surt directament del cor.

 

Post a Comment