Salut Natural: És saludable estar gras o prim?
Per: Gisela Izard.-
Recentment he llegit un article a la Revista CuerpoMente número 138, del Dr. Pablo Saz, metge investigador i docent de la Universitat de Saragossa, sobre l’alimentació des d’un punt de vista molt diferent.
Estàs preocupat pel menjar? En general, a la nostra societat hi ha abundant menjar i no hi ha problemes per aconseguir-ho.
Els beneficis d’adaptar-se
Saps que el teu cos té capacitat per aguantar sense menjar entre 13 i 40 dies (hi ha casos documentats de 300 dies, i fins i tot algunes persones que no mengen)? Això de què depèn? Depèn de les reserves de greix acumulat. I el teu cos té també la capacitat per menjar, depenent de la gana i que hi hagi menjar.
El nostre equilibri és saber comprendre aquesta capacitat del teu cos i entendre la seva “normalitat”. Si comencem per anar contra els prims, grassos o atlètics pel seu cos… al final, acabem tots al psiquiatre per no saber què fer amb el menjar.
És a dir, és bo explorar fins on un té els límits de dejuni i sacietat. Tenim neveres plenes de menjar. Fins fa uns 50-70 anys, la natura, amb les sequeres, inundacions o hiverns, ens imposava les condicions. Si hi havia gana, calia adaptar-se i sobreviure.
Així, la capacitat de menjar i acumular greix era una millor possibilitat de sobreviure en temps d’escassetat; ser grassa era una possibilitat de supervivència, de vegades no només per a la mare, sinó també per als fills. Per aquesta raó, les deesses de la fertilitat eren dones grasses. Aquesta realitat ambiental continua sent vàlida, ja que a gran part del món, encara es depèn de la natura i de les collites.
Però el nostre món fart es planteja altres problemes. Alguns metges consideren un perill els alts i baixos en el pes, però és un mecanisme fisiològic normal d’adaptació a necessitats ambientals.
Sabies què?
La natura ha previst mecanismes de supervivència i durant mil·lennis ens hem anat adaptant segons necessitats i maneres de sobreviure.
- El que és astènic ha heretat una potència de sobreviure amb poc menjar.
- L’atlètic, el potencial de (gràcies a la major capacitat de moviment) aconseguir més menjar.
- El picnic, de, sense haver de moure’s gaire, aprofitar els moments que hi ha menjar per afartar-se bé i poder viure de les reserves quan no hi ha menjar.
Cadascú ha heretat potencials diferents per a la supervivència i n’ha d’estar orgullós. També entrenar-los, sabent que hi ha temps per a tot, per poder dejunar o per poder gaudir del menjar abundant i sa, igual que hi ha un temps per estar despert i un altre per dormir.
Què fer?
- Saber que el cos està preparat per al dejuni i l’afartament
- Valorar el menjar i entendre que la mesura i la frugalitat són font de vitalitat, salut i longevitat.
- Menjar amb el màxim de consciència possible, parant atenció tant al propi cos com a assaborir plenament els aliments.
- Escoltar els missatges del cos, sabent que aquest no és un magatzem, sinó un lloc de transformació, una fàbrica química perfecta.
Què esperes per començar a agrair al teu cos tal com és ara mateix?
Creus que pots dedicar temps al dia o a la setmana a admirar la bellesa del teu cos?
“Una de les millors coses de la vida és que hem d’interrompre regularment qualsevol tasca i concentrar la nostra atenció al menjar.” Luciano Pavarotti.
Et convido a que introdueixis algunes d’aquestes pautes fàcils i sanes a la cura personal diària. Com sempre, escull les que millor s’acomodin al teu estil de vida ia com vols cuidar la teva ànima. Experimenta i decideix per tu mateixa què és millor per a tu.
Si vols saber més, visita la web www.elartedealimentarte.com.
Gisela Izard
Nutrición Saludable
hola@elartedealimentarte.com
