Salud consciente. Acelobert Mayo 2021

Medicina Tradicional Occidental: La ciència i l’art de la curació

Per: Ester Torrella.-

Quina és la facultat de l’organisme que li permet combatre la malaltia? Quines són les forces que la mobilitzen i on es troben ubicades?

Aquestes són algunes de les preguntes que han impulsat a metges de tots els temps i tradicions a endinsar-se més i més profundament en el coneixement de la realitat essencial de l’ésser humà. Els antics sabien que aquell sistema intel·ligent que renova i regenera permanentment l’univers, és el mateix que regula i regenera l’organisme humà. Som exactament un mirall on l’univers es contempla o, el que és igual, la seva singularitat hologràfica.

L’ésser humà no comença o acaba en la pell que delimita la seva forma física. Hi ha tot un seguit de camps energètics, de subtilitat creixent, que l’envolten i que s’expressen a través de freqüències de vibració. El camp més immediat, el duplicat del cos físic que recorre la seva totalitat com si dibuixes la seva silueta, és el Cos Eteri, el portador de l’energia vital i de les sensacions físiques. També té la capacitat de protegir-nos de les agressions contaminants del medi extern, mantenint l’eficàcia i l’eficiència dels mecanismes d’auto curació de l’organisme amb els quals roman íntimament connectat a través dels chakras.

Quan es manifesten símptomes en qualsevol dels àmbits que ens conformen: físic, energètic, psíquic o social, és perquè aquests mecanismes esmentats, han esgotat la seva capacitat de mantenir l’estabilitat del sistema. S’obren escletxes i les nostres àrees de major vulnerabilitat queden exposades. Si les causes de l’esgotament són ocasionals -per exemple, per un estat puntual de tensió desmesurada-, l’aparició d’un refredat o d’un fort mal de cap, ens obligarà a descansar i, durant el repòs, el cos eteri i el sistema de regulació intern, podran recuperar-se per si sols completament. En aquest cas, els símptomes seran estratègies adaptatives d’auto curació. Però si la circumstància estressant es manté en el temps i, sobretot, si ens força a viure situacions incoherents o contràries a les nostres necessitats essencials, el cos eteri pot no trobar la forma de recuperar i regenerar el fluix energètic que necessiten els òrgans per poder-se curar. Aleshores, els símptomes tendiran fàcilment a la repetició o a la cronicitat i, fins i tot, podrien esdevenir l’avantsala d’una situació de no retorn.

El cos eteri, entre d’altres que no hem esmentat, conforma la realitat biofísica de l’ésser humà, i no només la biològica i la bioquímica, com contemplen encara ara els estaments mèdics oficials. Els pensaments negatius o les emocions descontrolades com la por, per exemple, els sobreesforços o l’alimentació inadequada, consumeixen la nostra energia vital, afeblint el cos eteri i disminuint, com a conseqüència, la capacitat defensiva de l’organisme. El trajecte patològic s’inicia en els plànols invisibles -cos eteri- i es manifesta en els visibles -cos físic-. La Medicina Tradicional, en aquest cas l’Occidental, a través dels remeis espagírics o espagíric-alquímics, pot incidir sobre els dos cossos. Aquesta capacitat li permet actuar alhora sobre el símptoma i sobre la causa que l’ha provocat. De les característiques i formes d’actuació del remei espagíric en parlarem més a bastament en propers articles. Per acabar, només recordar que la medicina és ciència i art i que la concepció materialista de la ciència mèdica, vigent des dels inicis del racionalisme del segle XVIII, està cridada a integrar els seus aspectes més invisibles, intuïtius i transcendents, el seu art en definitiva, en benefici de la nova humanitat.

Dra. Ester Torrella

Medicina Tradicional Occidental: Espagiria i Alquímia

www.estertorrella.com

Tel: 655.87.98.33

estorrella@gmail.com