Llar en la tercera edat
Per a moltes persones el lloc més segur, acollidor i privat és la seva llar. A ella vinculem gran quantitat de records, emocions, sentiments i experiències viscudes al llarg de les nostres vides. És el lloc on neix gran part de la nostra identitat i de rutines diàries que duem a terme durant tota una vida. Sentim la llar pròpia i nostra, on estem segurs, còmodes i protegits.
Quan envellim, el nostre acompliment es pot veure condicionat per una davallada en les capacitats tant físiques com cognitives, fent que el nostre entorn, abans favorable i accessible, es converteixi en un lloc replet d’obstacles que no ens permeten viure amb facilitat. A més, en moltes ocasions, les malalties degeneratives, tals com la demència, provoquen gran desorientació en les persones que la pateixen, provocant la incapacitat de reconèixer les seves llars com a pròpies. Això genera malestar, baixa activitat, baixa autoestima i canvis en la conducta.
Per evitar el màxim possible aquestes pèrdues i afectacions en la persona, és important adaptar el seu entorn. Utilitzant eines de convivència tals com determinar rutines estables, simplificar les tasques i aprofitar habilitats de la persona, mantenim la seva independència i dignitat i afavorim el seu benestar i tranquil·litat. Així mateix, podem adequar l’entorn físic i estructural, per afavorir un major acompliment ocupacional, amb modificacions ambientals. Aquests canvis hauran de promoure la seguretat de la persona, evitant que siguin dràstics, fent-los de forma gradual i d’acord les necessitats de cadascú. Oferint facilitadors (productes de suport) per a la realització de les activitats bàsiques de la vida
diària (vestit, higiene personal, bany, alimentació, etc.) podrem ajudar la comoditat i independència.
D’altra banda, és important senyalitzar de manera clara les diferents estances, sigui amb paraules i/ o dibuixos. L’entorn sempre ha de ser senzill, segur i facilitar l’autonomia.
En alguns casos, s’haurà d’evitar l’entrada a estances que suposin un perill per a la persona (per exemple la cuina). Evitar, també, l’ús de mobiliari perillós (catifes o mobles punxeguts) tenir un entorn amb sorolls distorsionadors o tonalitats estridents, etc.
Així doncs, la reducció de factors de risc entre molts altres, afavoriran a un estat de benestar i seguretat de la persona dins del seu domicili.
Esther Escorihuela
Terapeuta Ocupacional a Centres Amunt · T. 93 448 11 54
www.centrosamunt.com
