La solitud, generalment, s’entén com un estat d’aïllament sense cap companyia. Les persones afectades no tenen a ningú al seu voltant amb qui estar i compartir, i moltes vegades desitjarien tornar a estar acompanyades.

Al mateix temps, sentir la solitud no implica estar sol, es pot estar en contacte amb persones, tenir amics o parella, però inexplicablement es desenvolupa aquest sentiment.

Hem de saber, que la solitud pot ser desitjada o no.

En aquest cas parlarem de la solitud no desitjada, ja que l’aïllament social i aquest tipus de solitud són una de les preocupacions més abundants d’avui dia segons Mercè Mas (membre del Consell Assessor de la Gent gran de Barcelona). Exposa en la 5ª convenció de “La veu de les persones grans” a la Ciutat Condal que el 30% de les persones majors de 65 anys estan soles a la ciutat de Barcelona.

Javier Yanguas (doctor en psicologia biològica i de la salut) creu que el que més defineix la solitud no desitjada és la mirada de la complexitat, la falta de relacions significatives i les emocions negatives (aïllament). Ara bé, què és la mirada de la complexitat? Tal com ell explica la solitud no només és causada per nosaltres mateixos, sinó que també intervenen altres factors que interfereixen i contribueixen a la solitud, afegint així més complexitat a l’estat d’aïllament. Un factor clau és la inversió en les relacions socials, és a dir, si una persona no s’implica, no es mostra receptiva i no presenta una proximitat emocional és molt probable que a poc a poc les seves relacions es vagin perdent i el seu suport social desaparegui.

D’altra banda, considera que la solitud és plural i universal. No és només un sentiment exclusiu de les persones de la tercera edat sinó que també afecta a altres generacions, de fet, el 21% de les persones de 20-39 anys estan en risc d’exclusió social.

Finalment, per a combatre la solitud que cada vegada va en augment, es requereix un treball específic i individualitzat. És necessària la reeducació social i ciutadana al mateix temps que un treball d’empoderament per a aconseguir una implicació personal de l’individu. La poeta Elvira Sastre defineix la solitud com “mirar a uns ulls que no et miren”, lluitem perquè la nostra societat abraci les mirades dels nostres pròxims.

Jennifer Casanovas
Estudiant – Practicum de Treball Social en Centres Amunt
www.centrosamunt.com

Compartir:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter