NOVES MASCULINITATS?

Avui en dia podem dir que estem immersos en una nova ona de feminisme on alguns homes estem posicionant-nos més clarament contra el patriarcat i contra la masculinitat hegemònica, buscant construccions de la masculinitat alternatives més sanes.

Per això, cada vegada està més present el concepte de “noves masculinitats”, un concepte interessant i necessari però que a vegades pot pecar de simple. Quan parlem de masculinitat hegemònica encara a molts els ve la imatge d’un mascle ibèric, valent, un Bertín Osborne, però només veient la nova ventrada política i els anuncis de AXE observarem que, com ja ens van anunciar, la masculinitat com qualsevol altre constructe, és canviant i cerca sobreviure. No li importa canviar de forma amb la condició que el poder es mantingui.

Ara la masculinitat hegemònica ens parla d’un home jove, preocupat de baixar la sobreestimulació sexual (els anuncis parlen per si sols), de respectar  la dona,  la diversitat, etc. Però continua sent una masculinitat pensada des de l’home i per a l’home, mantenint els eixos de poder i de normativitat.  Trobo a faltar un qüestionament propi, perquè no hi ha prou amb expressar el respecte cap a la diversitat de l’altra persona. Ens cal trobar tot un camí i el valor per recórrer-lo. Un camí en què treballem la nostra sexualitat, el nostre cos, el nostre desig i la nostra expressió, entre d’altres.

Tornant al títol, veig molts homes estudiant, treballant i fent accions amb el títol de noves masculinitats com a bandera, com si el fet que alguna cosa nova fos necessàriament bona. Tal com diu Jokin Azpiazu, “millorar” la masculinitat no suposa un desig de canvi real, potser és necessari qüestionar la masculinitat en tots els seus vessants.

Ion Pagola, Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya)