Ateneu de Fabricació de Les Corts

Confiança en 3D

Nius d’ocells amb una càmera interna, un filtre per beure aigua del riu, maquetes per a estudiants d’arquitectura, equipaments en Braille per als cecs, joies… El que faci falta. L’Ateneu de Fabricació és un espai de creació i formació, vinculat a les noves tecnologies i a la fabricació digital en 3D, on entitats, organitzacions, escoles, universitats, empreses i ciutadans individuals poden implicar-se en un procés conjunt de creació digital. Després d’uns mesos tancat per remodel·lació, que encara no ha acabat perquè l’espai encabirà també la nova biblioteca de Les Corts, enguany l’Ateneu ha reobert les portes del carrer Evarist Arnús 56 amb un servei de gestió molt ben estructurat que té l’objectiu de posar a la disposició de totes les persones que ho desitgin les eines i la maquinària necessària per desenvolupar projectes útils per a la societat i, de pas, germinar una nova manera de compartir coneixement al barri. Aquesta dinàmica ja s’ha traspassat als altres dos ateneus de la ciutat, per tant a Barcelona hi ha la primera xarxa d’ateneus de fabricació del món. Parlem amb Jorgina Martinez, que és la directora del projecte.

Com neix el projecte?
La idea de l’Ateneu de Fabricació s’inspira en els principis de la “tecnologia per a tothom” que té el MIT de Massachussets, que són els grans gurús del sector. Nosaltres, que som un equipament públic, vam agafar tota la tecnologia més bàsica dels Fab Labs amb la voluntat d’apropar-la a tota la gent de carrer que no hi té accés i contribuir a trencar l’escletxa digital sota uns principis d’economia col·laborativa.

Qui pot aprofitar els recursos de l’Ateneu?
Qualsevol persona pot venir a fabricar un projecte que millori la vida de les persones, aquesta és la nostra màxima. Ja siguin escoles, universitats, empreses, jubilats o joves emprenedors, el primer que han de fer és explicar-nos què volen fer per tal de valorar la viabilitat econòmica, social i tècnica del projecte. Aquest darrer punt, però, ens preocupa relativament, perquè si no ho sabem fer, comptem amb una xarxa de contactes que ens poden aportar el seu coneixement. A l’Ateneu el que es creen són sobretot relacions de confiança.

I un cop aprovat el projecte, què?
Demanem que l’usuari porti el material, perquè aquí no hi ha diners per això, i que documenti tot el procés. Perquè tot plegat és una excusa per capacitar les persones, que vegin per què serveixen les màquines i després ells ho ensenyin a d’altres que les vulguin utilitzar. La peça final no ens importa, no sóm de la cultura de l’objecte, volem que el que es faci aporti un valor que vagi més enllà de sortir d’aquí amb un claueret. En aquesta línia, quan acaba el projecte, demanem que tot el que s’hagi dissenyat es pengi al codi lliure de la xarxa perquè qui vulgui s’ho pugui descarregar i fer-ne ús, o millorar-ho fins i tot.

I com optimitzeu el procés?
La nostra moneda de canvi és la contraprestació. Ajuntem persones amb les mateixes necessitats, inquietuds, o coneixements complementaris, i així rendibilitzem els recursos i en generem de nous. Si jo capacito a algú amb el Làser o el 3D, després aquesta persona pot capacitar a un altre grup en això mateix o en alguna altra competència que ja tingui prèviament. I si ve una empresa, doncs potser podrà oferir més endavant una xerrada sobre crowdfunding en el marc d’activitats de l’Ateneu, o donar-nos excedent de material. Tot ho articulem així, i és curiós veure que hi ha molta gent que vol començar per la contraprestació, que és l’ajuda a la comunitat.

I en el cas de les escoles?
Igual. Sabem que la contraprestació en l’educació és el mateix aprenentatge, però com que ens agrada posar traços d’inclusió social a tots els nostres projectes, si un dia ens apareix una escola que vol conèixer la tecnologia 3D, per què no ens fixem si hi ha algun company que li faci falta una pròtesi? A una altra classe la vam posar a fabricar joguines per a una escola d’infants autistes. Aprenem entre tots i alhora ajudem a facilitar la vida als qui més ho necessiten.

Com heu pogut consolidar aquesta dinàmica de treball?
Hem anat evolucionant al llarg dels anys i, a mesura que anaven venint nous projectes, ens hem anat reinventant. Ara ens englobem dins del gran paraigua de l’economia social i solidària. Ens hem adonat que estem creant discurs, maneres noves de fer les coses, perquè experiències d’economia col·laborativa dins de l’administració pràcticament no en trobes, i fins i tot governs de fora ens demanen que els assessorem per exportar la idea a les seves ciutats.

Com valoreu l’impacte al barri i a Barcelona d’iniciatives com aquesta?
Molt positiva. Volem recuperar la tradició dels ateneus del segle XIX, i és que per què Barcelona no podria implantar aquest model als seus centres cívics? Veiem que constantment es generen nous reptes i oportunitats, i això pensem que accelera el coneixement en les persones. Cal activar aquest canvi de mentalitat, competir menys i compartir més, perquè és així com creixem, cada dia. Tenim avis que abans s’avorrien i ara desenvolupen telescopis per fer seguiment d’estrelles! No és bonic, això? Per a mi, és la millor feina del món.

Per Àngel Bravo