El passat 6 de juliol es va commemorar els 175 anys de la independència de Gràcia que va durar 47 anys, des del 6 de juliol de 1850 fins el 20 d’abril de 1897.

El 19 de març de 1812 es va aprovar la Constitució de Cadis, que autoritzava als nuclis de població de més de 1.000 habitants a constituir-se en municipi independent. Gràcies a aquesta nova llei, Gràcia es va segregar per primera vegada de Barcelona el maig de 1821. Amb la fi del Trienni Liberal i el retorn a l’absolutisme per part del rei Ferran VII, però, el 30 de gener de 1824 la vila de Gràcia va tornar a ser agregada oficialment a Barcelona.

Durant l’any 1828 el veïnat de Gràcia va fer arribar al rei una nova petició per restituir la condició de municipi, oferint canviar el nom de la futura vila a “San Fernando y Santa Amalia”, en homenatge al rei i a la seva esposa, Maria Josepa Amàlia de Saxònia. La concessió reial del privilegi de vila es va donar el 23 de juny de 1830 i es publicà el 14 de juliol. Però el 27 de juliol l’Ajuntament de Barcelona va presentar un recurs per paralitzar tot el procés. Finalment, l’any 1833 es va anul·lar definitivament la concessió. Gràcia seguia formant part de Barcelona.

Des de llavors i fins el 1850 van haver-hi més peticions gracienques per recuperar la independència. Un plànol de Tomàs Sanmartín de l’any 1845 mostra com el territori que es reclamava per la futura vila de Gràcia arribava a les portes de Barcelona, molt a prop de l’actual plaça de Catalunya.

Finalment, un nou intent iniciat l’any 1849 va culminar amb la promulgació de la reial ordre del 28 de juny de 1850 i la seva comunicació oficial el 6 de juliol. Aquesta data marca l’inici dels gairebé 47 anys que va durar la independència municipal de la vila de Gràcia.

Anys després, l’abril de 1870 va esclatar la Revolta de les Quintes i les classes populars de la vila van incendiar les dependències municipals, perdent-se entre les flames tota la documentació de l’Ajuntament de Gràcia generada fins aquella data. El primer expedient produït després de la revolta (1870 1) conté un document de gairebé 500 pàgines que recull la transcripció de tots els documents conservats a l’arxiu de l’Ajuntament de Barcelona que feien menció als diferents intents de segregació de Gràcia.

La independència de Gràcia va durar fins al 20 d’abril de 1897, moment en què la vila va ser agregada de nou a Barcelona.