Per què m’és tan difícil aconseguir segons quins objectius a llarg terme?
Segur què alguna vegada t’has preguntat: Quina part de mi m’ha portat a reaccionar d’aquesta manera?; Què és el que fa que estigui a la defensiva amb la meva parella?; Què és el que em porta a menjar compulsivament? Aquests tipus de reaccions, pensaments, conductes autodestructives, sabotejadores, possiblement ens condueixen al menyspreu, la culpabilització o a la vergonya però no hauria de ser així, més aviat ens haurien de generar autocompassió.
L’origen de l’autosabotatge.
Instintivament, diferents parts de la nostra personalitat s’adapten a circumstàncies viscudes, sobretot en la joventut i la infantesa, en la que la nostra part més ancestral lluita pel nostre benestar físic i emocional. Si hem viscut en un ambient estressant, en el qual, encara que hagi estat inconscientment, no ens ha proporcionat l’amor i la seguretat que necessitàvem, amb tota probabilitat hem incorporat en el nostre ser autosabotatges que no ens permeten relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres de manera saludable. Probablement, han aparegut sentiments, pensaments i accions descontrolades i doloroses que no sabem com canalitzar, tals com sentirse inadequat, sense valor, desconfiança, compulsions al menjar, etc. En conseqüència, generem unes defenses cap aquest patiment emocional del qual volem escapar amb urgència. I, finalment, són aquestes defenses o adaptacions en les quals ens quedem atrapats generant un cercle viciós, distorsionant el nostre veritable ser creatiu, confiat, savi, amable, positiu, aventurer, valent, etc.
“No volia fer-ho, però no he pogut evitar-ho”.
Poso un exemple d’actuació d’aquestes adaptacions, que suposadament actuen en el nostre interès, però que en realitat provoquen danys col·laterals:
La teva parella t’ofereix una suggerència sobre alguna cosa en la qual estàs treballant i de sobte, et poses a la defensiva dient-li que s’ocupi dels seus assumptes, que només vol controlar-te i tot seguit et venen pensaments de dura autocrítica. Aquesta expressió inadequada, segurament, està protegint-te d’uns sentiments amagats i difícils de gestionar emocionalment generats en anteriors situacions, en les quals t’has sentit jutjat/ada i criticat/ada. Probablement, no entens el motiu de la teva reacció i per què en aquell moment no vas generar unió amb la teva parella. Però ara saps que és una reacció adaptativa a una ferida emocional encara oberta.
De fet, com adults, moltes de les reaccions exagerades són així per què simplement estem reaccionant a alguna amenaça anterior que encara porta una càrrega emocional significativa.
Aquestes reaccions, compulsions, respostes defensives “no invitades” analgèsiques no representen el nostre veritable ser i segurament, que hi convivim amb una certa còmoda incomoditat vital, però no et permeten ser la persona extraordinària i única que ets.
Emprendre el camí de transformar l’autosabotge és el millor regal que et pots fer per tu mateix/a per aquest any.
Estàs preparat/ada?
Noemí Farré Canela · Psicóloga coach
www.psicologiacoaching.life
