Entrevista a Monica Macfer. Agosto 2024

Mònica Macfer: “La gent surt trencant-se de riure, aplaudint gags, això només passa als monòlegs”

Per: Antonia Utrera.-

L’actriu Mònica Macfer (Barcelona, 5 de juny 1991) es va formar a l’Escola de Teatre Musical Memory. Va debutar professionalment amb tan sols dotze anys en el Teatre Regina. Poc temps després va fer la seva primera aparició en televisió amb l’espectacle Super3 de TV3. Ha actuat en comèdies aclamades pel públic com a “Estrògens” (3 temporades a Madrid) o “Vols pecar amb mi?” de Borja Rabanal. En teatre musical ha protagonitzat produccions com “40 el musical”, “Boig per tu” (El musical oficial de Sau) o “Tots Som Anna Allen” (nominat als Premis de Teatre Musical Espanya). En televisió l’hem vist en sèries com “Cites” (TV3) “Sé qui ets” (Tele5) o “Homo Zàping” (Antena3). També s’ha iniciat en el món del cinema amb Kajak, de Marc Pujolar, curtmetratge nominat al Med Fest.

Ens cita a l’Eixample Teatre (abans Guash Teatre), un referent de la comèdia i l’humor a Barcelona, totalment renovat, que va reobrir el gener de 2024 després d’un temps tancat. Aquí la Mònica se sent com a casa. I així ens sentim també l’equip d’Acelobert durant tota l’entrevista.

La Macfer té una ment inquieta i brillant, és curiosa i juganera, manté fresca la mirada i el cor, i no para quieta!, si no, llegeixin, llegeixin…

 

Aquest mes d’agost a l’Eixample Teatre, dissabtes i diumenges a les 17 h Mònica Macfer a “Tuppersex”.

Sí!, i els dissabtes d’agost també a l’Eixample Teatre, a les 20,30 h a “Vols pecar amb mi?”.

 

I alhora també ¡No al dinero!?

Si! (riu) aquesta l’he codirigit amb el Borja Rabanal. És la meva primera direcció, tots els divendres i dissabtes, l’acabem d’estrenar! Ricardo (l’actor Jaume Casals) reuneix a la seva família per donar-los la notícia que ha guanyat la loteria, seixanta-dos milions d’euros i vol renunciar al premi… És molt i molt divertida. L’obra original és de la Flavia Coste. L’adaptació que ha fet Borja és meravellosa.

 

Eixample Teatre és casa teva…

M’agrada dir que és casa, sí, sí, he anat marxant moltes vegades, amb El Terrat, o a Anexa amb Bonobos, però sempre em diuen que tinc les portes obertes i que torni quan vulgui, i això és molt bonic i molt especial i molt agraït en aquesta professió que les feines són tan curtes, saber que sempre pots tornar a casa…

 

I parlant de Tuppersex, una comèdia picant o molt picant?

Molt, molt… (riu)

 

Es tracta d’una empresa que imparteix cursos per a senyores que volen convertir-se en assessores de Tuppersex .

És una obra de l’Edu Pericas i fa molt que es representa. El Borja Rabanal l’ha adaptat i l’ha convertit en una experiència interactiva, gairebé. El públic ve a una conferència i es troba que una de les sexòlogues expertes en el tema no pot venir i la substitueix la Mamen que soc jo, que soc una perruquera, que no té res a veure (riu) i aquí la comèdia. És una versió nova, molt diferent de la que es feia abans al Capitol, així que animem a venir als que ja l’hagin vist temps enrere.

Entrevista a Mònica Macfer. Acelobert Agost 2024

I la gent que ve a veure-la?

El feedback és molt guai. Al principi la fèiem a les 10,30 de la nit, a la sessió golfa, però ara l’hem passat a la tarda perquè de cop veiem que venen grups de senyores de cinquanta, seixanta, i s’ho passen teta. També venen parelles. És una obra per a tots els públics. Familiar no, ja t’ho dic ara! Familiar no. I molta gent que repeteix, que diu, vull tornar a veure-la amb la meva mare, o amb la meva amiga, molta gent que torna a venir.

 

I si jo volgués ser una venedora de joguines eròtiques, què requisits hauria de complir?

(riu) per començar, ser major d’edat!, que això es diu a l’obra. I no tenir vergonya. I ser desinhibida amb el tema sexual, no tenir tabús ni pudors de parlar de sexe i de joguines, ni de provar coses noves.

 

I aquesta perruquera té aquestes característiques?

No, aquesta perruquera va per lliure. Ella té una perruqueria i a la mateixa perruqueria fa reunions de tuppersex. “mientras les corto el pelo hago reuniones y ellas me cuentan sus cosas y yo les doy terapia sexual” (riu)

 

En cartell també teniu “Vols pecar amb mi?” Aquesta també és picantona…

“Subidita de tono” a mi m’agrada dir. “Vols pecar amb mi” és un èxit, fa més de quatre anys que estem aquí i ara a l’octubre començarem tercera temporada a Madrid. Estem simultàniament a les dues ciutats. La gent surt trencant-se de riure, aplaudint gags, que això només passa als monòlegs.

 

La sexualitat ja no és tabú?

Almenys no tant com abans, evidentment sempre queda molta cosa per fer, però jo crec que sí, que s’ha fet un canvi sobretot a les dones. Just aquestes dues obres són protagonitzades per dones i es parla de la sexualitat femenina sobretot. Són dues obres que parlen des de la dona, els nostres desitjos, les nostres inquietuds i que nosaltres també volem buscar el plaer i també ens ho volem passar bé. I això és un canvi de ment.

 

A les reunions de tuppersex no hi ha homes…

Aquí sí que ens trobem que venen molts homes a veure’ns. I ho diem i ho celebrem. És que tenen molt a aprendre amb aquesta obra.

 

Et vas formar en teatre musical a l’Escola Memory, amb l’Àngels Gonyalons…

Sí, vam fer un càsting pel grup musical de Super3, i allà vaig conèixer a les meves millors amigues que ho són també avui dia.

 

El teu primer treball com a actriu professional, tenies dotze anys.

Sí, al teatre Regina, el musical de Nadal, era una obra del Ricard Reguant, van fer un càsting intern dintre de l’Escola i em van agafar. Eren tots alumnes del Memory. Em va encantar. Eren funcions durant els mesos de desembre i gener, més els assajos. Recordo que els meus pares havien de fer-me un paper per poder marxar de l’escola abans de l’hora. Jo volia fer això cada dia del món i quan es va acabar, mare meva, quin drama…

 

I de seguida et van trucar de TV3 pel programa de Club Super 3.

Sí, l’any següent. Va ser una disciplina molt gran. Estava cada dia allà i els caps de setmana de bolos per tota Catalunya. La disciplina i l’aprenentatge que vaig fer, va ser molt gran.

 

Amb quina edat vas entrar a l’Escola Memory?

Amb nou anys! ho tenia molt clar. De fet, la matrícula va ser un regal d’aniversari dels nou anys. Me’n recordo moltíssim. Els meus pares veien que m’agradava molt la música. També m’agradava molt ballar. Quan em van regalar el sobre i ho vaig llegir, me’n recordo molt, quan vaig llegir “Escola de Teatre Musical Memory” no sabia què era, però em vaig posar a plorar. Em van regalar la matrícula i anar a veure la pel·lícula de “Billy Elliot”, me’n recordo molt d’aquell any.

 

També vas cantar a la banda musical de Pep Sala, del grup Sau.

Vaig conèixer al Pep pel musical “Boig per tu”. Vaig fer un càsting i em van agafar. I arran d’això he fet els cors a dos discos i he actuat amb ell a Luz de Gas, amb la banda que té.

Entrevista a Mònica Macfer. Acelobert Agost 2024

I el teu vessant humorístic?

Jo vaig començar fent molt musicals, la part de text i d’humor l’he descobert de gran. Però de cop ha sigut com “i per què no has estat fent això abans?!”

 

Un paper que encara no hagis fet i t’agradaria fer?

“Pel davant i pel darrere” sí, és un clàssic de la comèdia.

 

I un paper dramàtic?

Per a mi el repte seria fer un monòleg.

 

I que t’agrada fer quan no treballes?

Aquest és el problema que tenim, també amb la meva parella (l’actor Joan Olivé) que quan no estem fent feina, ens la busquem. M’agrada molt escriure, projectes, m’agrada molt crear. Amb la meva parella vam crear “Open” que l’estrenarem a Madrid aquest setembre.

 

En algun moment descansaràs, no?

M’agrada molt la formació i els nens, i intento anar al meu barri, al Poblenou, quan puc, a l’Escola “La Mar Bella” i dono classes de teatre musical allà, vaig quan tinc una estona, els conec des de petits, muntem obres de teatre amb ells i això… També m’agrada molt anar al teatre, anar a Madrid a veure a la meva parella actuar, i m’encanta anar al cinema.

 

I quan vols desconnectar del teatre i de tot aquest món?

M’agrada molt anar a la platja…

 

Mirant el color de la seva pell diria que aquest any encara no ha anat… I és que ella sempre està fent el que més li agrada, pujar als escenaris, cantar i dirigir.

Antonia Utrera