Al voltant dels 8 anys ja tenen el seu primer mòbil. I s’estima que entre els 10 i 12 anys ja accedeixen per primer cop a continguts pornogràfics. Entre els 10 i 14 anys d’edat, un terç dels nens i joves consumeixen pornografia de manera habitual. Hi contribueix el fet que l’accés és fàcil, sense restriccions (algunes de les pàgines són d’accés gratuït) i que en altres pàgines hi apareixen finestres i anuncis emergents amb ofertes d’aquest tipus. D’aquesta manera, s’afavoreix que nens i adolescents -fonamentalment nois- crein uns coneixements sobre sexe i relacions sexoafectives basades en l’imaginari pornogràfic.

Llavors, en una societat com la nostra, sense veritable educació afectivo-sexual, els joves miren el porno com el model a seguir. I hem de pensar que la pornografia convencional, aquella que és d’accés fàcil i habitual, promou escenaris on l’afecte, l’empatia o la cura desapareix. El protagonisme l’usurpa totalment el desig sexual masculí. Els homes es posicionen com a subjectes actius de la interacció sexual, mitjançant la qual busquen satisfer allò que semblaria més aviat una necessitat o un impuls que un autèntic desig. El resultat és la cosificació del cos de les dones i el focus posat exclusivament en el coit i la penetració.

Aquesta manca d’empatia i entendre el sexe com una necessitat peremptòria a cobrir més que un desig de comunicació entre cossos comporta que les dones apareguin com a desprovistes de personalitat, com a “objectes” sobre els quals satisfer aquesta suposada “necessitat” masculina.

És imprescidible, doncs, que els nens i els adolescents rebin una educació afectiva i sexual que els proporcioni eines per reconéixer actituds i comportaments vinculats a pràctiques discriminatòries o violentes i que promogui models basats en el respecte, la cura i les pràctiques sexuals consensuades.

Alejandro Sánchez Sicilia, Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya)
www.homesigualitaris.wordpress.com

 

Compartir:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter