El 12 de febrer es va celebrar el dia de Santa Eulàlia. Maria Cros, en la seva habitual secció a la ràdio Acelobert, “Barcelona Sorprenent”, va explicar algunes de les seves llegendes més representatives. Santa Eulàlia, canonitzada l’any 663, va ser durant molts anys la patrona de Barcelona, fins que l’any 1687 la Mare de Déu de la Mercè va ser reconeguda com a copatrona. Des d’aquell moment, Santa Eulàlia va quedar, en certa manera, desplaçada. De fet, tal com explica Cros, una dita popular diu que “quan plou a les Festes de la Mercè, que són el 24 de setembre, vol dir que Santa Eulàlia està plorant perquè guarda certa recança d’haver estat postergada”. El motiu d’aquest desplaçament, segons la llegenda, es remunta al segle XVII. En aquell temps va haver-hi una plaga de llagostes a Barcelona i la Verge Mercè va ser qui va salvar els habitants de les males collites i la fam. Encara que la santa va ser anomenada patrona el 1687, no va ser fins dos segles més tard que l’Església la va reconèixer, tot just acabat el període romà. Tornant, però, a Santa Eulàlia, aquesta compta amb una història molt estreta amb Barcelona. Ella va néixer fora de les muralles de la ciutat, on avui en dia es troba el barri de Sarrià. L’any 663, quan encara era una nena, els romans perseguien els cristians. Vist això, Eulàlia “es va dedicar a defensar els cristians a Barcelona i els romans van obligar-la a deixar-ho estar”. Tot i les amenaces, la nena no va cedir i van ser múltiples els càstigs que va rebre. Entre ells, la dita diu que, despullada, la van encabir en una bota plena de cristalls trencats i la van tirar per un pendent tretze vegades seguides. Després d’això, però, Eulàlia va persistir i, finalment, va morir crucificada en una creu d’aspa. A més a més, la bandera de Santa Eulàlia “ha estat un dels símbols més importants de Barcelona”. La duien tots els barcelonins a les batalles i els “ajudava a no perdre cap combat”. De fet, és la bandera que portava Rafael de Casanova l’any 1714 quan va ser ferit defensant la ciutat. Actualment, al Centre Cultural del Born es pot veure una imatge de Santa Eulàlia recentment restaurada. La imatge procedeix d’una bandera “que va estar amagada durant molts anys” per algú anònim quan a Catalunya es van restringir les llibertats arran de la Guerra de Successió. Un cop restaurats els drets i llibertats dels catalans, la bandera va tornar a sortir a la llum. Per aquest motiu, Santa Eulàlia representa una Barcelona lliure.

Santa Eulalia, copatrona de la ciudad, símbolo de una Barcelona libre

El 12 de febrero se celebró el día de Santa Eulalia. Maria Cros, en su habitual sección en la radio Acelobert, «Barcelona Sorprendente», explicó algunas de sus leyendas más representativas.

Santa Eulalia, canonizada en 663, fue durante muchos años la patrona de Barcelona, ​​hasta que en 1687 la Virgen de la Merced fue reconocida como copatrona. Desde aquel momento, Santa Eulalia quedó, en cierto modo, desplazada. De hecho, tal y como explica Cros, un dicho popular dice que «cuando llueve en las Fiestas de la Merced, que son el 24 de septiembre, quiere decir que Santa Eulalia está llorando porque guarda cierto pesar de haber sido postergada».

El motivo de este desplazamiento, según la leyenda, se remonta al siglo XVII. En aquel tiempo hubo una plaga de langostas en Barcelona y la Virgen Merced fue quien salvó los habitantes de las malas cosechas y el hambre. Aunque la santa fue llamada patrona en 1687, no fue hasta dos siglos más tarde que la Iglesia la reconoció, apenas terminado el periodo romano.

Pero volviendo a Santa Eulalia, esta cuenta con una historia muy estrecha con Barcelona. Ella nació fuera de las murallas de la ciudad, donde hoy en día se encuentra el barrio de Sarrià. El año 663, cuando aún era una niña, los romanos perseguían los cristianos. Visto esto, Eulalia «se dedicó a defender los cristianos en Barcelona y los romanos obligarla a dejarlo estar». A pesar de las amenazas, la niña no cedió y fueron múltiples los castigos que recibió. Entre ellos, el dicho dice que, desnuda, la van meter en una bota llena de cristales rotos y la tiraron por una pendiente trece veces seguidas. Después de esto, sin embargo, Eulalia persistió y, finalmente, murió crucificada en una cruz de aspa.

Además, la bandera de Santa Eulalia «ha sido uno de los símbolos más importantes de Barcelona». La llevaban todos los barceloneses a las batallas y los «ayudaba a no perder ningún combate». De hecho, es la bandera que llevaba Rafael de Casanova en 1714 cuando fue herido defendiendo la ciudad.

Actualmente, el Centro Cultural del Born se puede ver una imagen de Santa Eulalia recientemente restaurada. La imagen procede de una bandera «que estuvo escondida durante muchos años» por alguien anónimo cuando en Cataluña se restringieron las libertades a raíz de la Guerra de Sucesión. Una vez restaurados los derechos y libertades de los catalanes, la bandera volvió a salir a la luz. Por este motivo, Santa Eulalia representa una Barcelona libre.

Redacción: Acelobert