Homes Igualitaris: “Més enllà de la mirada de gènere: La Mirada feminista”

Per: Josep Maria Lozano

El feminisme arrenca denunciant una estructura sociopolítica i econòmica que amaga la desigualtat que esgrimeixen els homes per constrènyer les dones. Una denúncia que cerca desmuntar la dualitat masculinitat/feminitat per tractar-se de construccions culturals que cerquen el manteniment del patriarcat, que cerquen perpetuar el domini dels homes. Però aquesta mirada de gènere va molt més enllà, perquè el feminisme va veure en aquesta relació no igualitària i opressora entre homes i dones un model, una matriu primària, que servia per anar més enllà dels sexes: aquest model opressiu i de sotmetiment, afecta igualment a cultures, races i ètnies diverses, creant, fins i tou una jerarquia de classes. Aquest model patriarcal d’explotació s’estén fins i tot a la mateixa natura, al planeta sencer que és en definitiva el proveïdor de la vida mateixa, de l’existència.

En una estructura patriarcal com aquesta, qualsevol canvi interior no desmuntarà ni l’opressió, ni la desigualtat, ni el sotmetiment ni, per descomptat, la violència que li és pròpia. Hannah Arendt ho descriu molt bé quan diu: “La violència és la llevadora de totes les societats envellides que porten dins del seu si una de nova”.

El feminisme radical no cerca reformar el patriarcat ni tampoc el capitalisme o el neoliberalisme que són els seus models. No ho fa perquè això deixaria intacta l’arrel de la desigualtat i de la injustícia. El feminisme constitueix un model alternatiu centrat en l’igualitarisme i la justícia per a tots i totes sense fer esment de sexe, classe, races, ètnies, cultures o circumstàncies de cadascú. Aquest model feminista es contraposa al model patriarcal que ha fet de la mort un segell identitari que s’expressa en guerres, exterminis, genocidis i violacions.

La mirada feminista és una visió humanista de la vida centrada en l’amor, la justícia i l’igualitarisme que fan possible un model social diferent i oposat a tots aquests “ismes” nascuts i que encara han de néixer en el patriarcat. El feminisme, com a moviment alternatiu, és el veritable enemic del capitalisme i el neoliberalisme. Per això mateix estem veient aquestes croades neomasclistes que cerquen treure legitimitat al feminisme presentant els homes com a víctimes i a les dones amatents a l’assalt del poder dominador.

Josep Maria Lozano (Homes igualitaris)