Homes Igualitaris: ” Ohh, no… sóc addicte a la hipòtesi!”
Per: Carles Llorens.-
S’anomena metacognició. La rebutge frontalment. Públicament em declare el seu enemic, però una vegada més he d’empassar-me les meues paraules, assumir les meues contradiccions.
Com és possible la fi –la hipotètica fi, és clar- d’una relació personal amb un grau important de consolidació, sense escoltar, sense parlar-ne ni saber, sense l’opció a la disculpa, la comprensió, sense tindre ni idea de què ha passat en realitat? Només en tinc indicis, elucubracions, …res. El camp hipotètic és infinit per definició. Esta mena de “desaparicions” s’anomena ghosting, també conegut com acomiadament a la francesa, freqüent a les aplicacions de lligar i a les xarxes socials. Era com allò d’alguns sobres de correu postal que recorde de menut: “marchó sin dejar señas”.
Temps enrere, la mare de la meua filla m’explicava què s’ha de fer en casos extrems de malentesos molt greus entre dos persones que -pensem- s’estimen. És, però, una exageració, una broma interna entre els dos, i que de cap manera ni hem fet, ni farem: “en esos casos, Carles, es cuando hay que ir a su casa, y allí mismo, al abrirme la puerta, me lo tiro a lo loco o le pego un bofetón en la cara al grito de: ¿pero a ti qué te pasa?”.
Lamentablement el ghosting és un comportament prou habitual, potser fins i tot a l’ús, i del que no m’apeteix trobar ara similituds amb formes d’assetjament o violències relacionades amb el silenci, l’extinció o fer el buit… No, no és això. Llançat i abandonat a les hipòtesis com estic, preferisc pensar que es tracta de la por a parlar de tu a tu amb el cor a la mà, amb sentiments, emocions, i les veritats sobre el mal que les persones podem fer-nos amb el tracte, vulgam o no, amb gestos, tons, actituds, detalls, fets, paraules, omissions,…és llarg el llistat. Pense que hi ha vegades on potser, i solament tal vegada potser, callar puga ser necessari, i mossegar-se la llengua un art que de vegades cal executar. O no. Però no parlar, deixar-ho córrer quan els sentiments estan en joc, desaparèixer, no tornar a saber-ne més…, no construeix res.
Carles Llorens
Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya)
Nota de l’editor: Aquest article ha estat escrit i publicat en valencià, respectant així l’idioma de l’autor.
