Un nou refugi antiaeri descobert durant les obres de l’estació de La Sagrera

La troballa ha aparegut en els treballs vinculats al projecte de l’alta velocitat i no figurava al cens de refugis de 1938.

Els treballs arqueològics fets entorn del carrer Baixada de la Sagrera, arran de la construcció de l’estructura de la futura estació de la línia d’alta velocitat Madrid–Saragossa–Barcelona, han permès descobrir un refugi antiaeri del qual no es tenia cap constància i que no figurava en el cens de refugis públics de 1938. La troballa s’ha realitzat en els treballs d’excavació dirigits per l’arqueòleg Joel Blanco, de l’empresa ABANS.

La descoberta correspon a un refugi de caràcter privat o no públic que donava servei a l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera. L’element havia quedat completament ocult i només ha emergit amb motiu dels moviments de terra que comporta el projecte ferroviari actual i la futura reurbanització d’aquest espai. El traçat d’aquest refugi connectava els dos edificis que es trobaven a banda i banda de l’entrada a l’antiga terminal de mercaderies.

El refugi presenta una tipologia constructiva singular dins del conjunt de refugis antiaeris de Barcelona. Es tracta d’una estructura tipus búnquer, excavada a cel obert i construïda amb formigó armat, amb una llosa de coberta d’uns dos metres de gruix preparada per resistir l’impacte de bombes de 100 kg. L’estructura està situada a uns quatre metres de profunditat i conserva dues entrades, una de les quals ha pogut ser documentada completament.

A l’interior, el refugi disposa de dues galeries principals —de 2,50 metres d’alçada per 1,20 d’amplada— que unien els edificis bessons de l’estació de mercaderies en direcció nord-sud. Al llarg del recorregut s’hi han identificat quatre sales de grans dimensions, quatre latrines i un espai de possibles funcions de magatzem o infermeria. En total, l’estructura tindria una longitud aproximada de 90 metres.

La construcció combina diferents tècniques: trams d’esquelet de formigó recobert amb maó massís, sostres d’encofrat de ciment i recobriments de morter de calç. Destaquen també les banquetes conservades en una de les sales, diverses pintades fetes al voltant de 1954 i grafits amb les sigles CNT i FAI que podrien correspondre al període de la Guerra Civil. Igualment, es manté part de la instal·lació elèctrica original, amb cablejat i portalàmpades ceràmics.

Malgrat alguns desperfectes puntuals, l’estat de conservació és excepcional i fa d’aquest refugi un cas únic per la seva tipologia i característiques constructives. En aquests moments, l’estructura es troba en fase d’estudi i documentació mitjançant escàner làser.