Núria Segura, presidenta i fundadora de Fundació Akua

“Ens eduquen per ser competitius però no per ser competents”

Va ser Albert Einstein qui va dir que ell no ensenyava els seus alumnes, sinó que simplement els proporcionava les condicions en què podien aprendre. Fa temps que el món educatiu té clar, malgrat no sembli visibilitzar-se a les aules, que a les primeres edats és igual o més important despertar consciències que omplir de coneixements. Fer sorgir persones autèntiques
i no prototips d’alumne. Arrelada a aquesta idea, parlem amb Núria Segura, presidenta de la Fundació Akua i
directora del centre educatiu del mateix nom. L’escola Akua, situada en un entorn natural de Santa Coloma de Cervelló, és el primer projecte de la fundació on treballen el creixement de l’infant a través de l’acompanyament emocional, el respecte pels processos individuals d’aprenentatge i la interacció en constant retroalimentació entre alumne, mestre i família. Núria Segura està convençuda que al món educatiu és on es troba la pedra angular que genera el canvi social.

Per Àngel Bravo
Setembre 2018

A Akua defenseu l’educació personalitzada.
Sí, creiem que en el món educatiu s’han de respectar els processos individuals d’aprenentatge, i que ha d’haver-hi més dosis de flexibilitat i sensibilitat. No hi ha pressa en posar exàmens, igual que no cal forçar a llegir abans d’hora. Creiem que no s’han de forçar processos ni tampoc limitar-los. Hauríem de saber respectar els moments de cada infant, que va despertant el seu talent a mesura que es coneix a sí mateix i el ventall de professions. Els nens han d’experimentar realitats de vida que puguin ajudar-los a decidir els seu futur. I també des d’Akua creiem que l’acompanyament emocional és bàsic per aconseguir un aprenentatge significatiu, mantenir la motivació, una autoestima equilibrada i la capacitat d’autoresolució de conflictes.

Parleu de pedagogia del talent. Creieu que el talent és innat o s’adquireix?
Jo crec que tots tenim talent. Més d’un talent, de fet, perquè passem per diferents etapes de la vida. Tots som intel.ligents. Però igualment el talent és un tant per cent petit i el que és important són les habilitats per desenvolupar el talent. El nen s’ha de centrar en ell mateix i fer el que porta a dins. Si ha de créixer per acabar treballant a una empresa, que sigui perquè és el que li agrada, que allò que faci a la vida li ompli.

Quan és el moment de saber-ho? De petits hem de saber què serem de grans?
No té per què. Els nens han de tenir les eines per poder caminar a la vida. Han de poder veure tota la diversitat i, quan sigui gran, que decideixi. Que un sigui pianista durant l’escola no vol dir que acabi sent pianista, potser necessita passar per aquest recorregut per després arribar a allò seu. L’educació convencional ha estat molt centrada en la intel·ligència lògico-matemàtica, i tot el que surti d’aquí, sembla que no encaixi en el sistema, i no és així. Hi ha moltíssima gent amb molt de potencial, que no l’ha desenvolupat perquè la base no se li ha donat.

Per aprendre ens ho hem de passar bé?
Sí, sens dubte. Hem d’estar motivats. I també hem de saber transformar els moments que no ens ho passem bé. Hauríem de poder-li donar a l’infant visions positives a situacions que no li agraden. Per exemple, si al nen no li agraden les matemàtiques, potser li poden agradar si se li expliquen d’una altra manera. D’acord que potser no serà aquell el seu talent, pero veurà que saber defensar-se li serà necessari. La vida és plena de moments que no ens agraden però hem de saber-los afrontar.

Com imagines el futur, com a mare i també a nivell global?
Com tots els pares i mares, vull que el meu fill sigui feliç, i que tingui recursos perquè pugui crear en el terreny on se senti més realitzat. I a nivell social, veig moltes professions noves, i respecte i consciència de cara a la protecció del planeta. Sortiran molts projectes que sense deixar de generar economia, seran responsables amb el medi. Trobo que cal integrar el món de l’empresa amb el de la pedagogia, dotar-lo a aquest d’una visió constructiva. I finalment, hem de ser conscients que la part emocional és fonamental per generar canvis. Si respectem les persones, aquestes generarem molt més perquè tindrem més compromís. Si treballem des del cor i amb passió treballem amb més força. Ens han educat en la competitivitat en lloc d’educar-nos a ser competents. Des de la fundació treballem també per fer girar el món en aquesta direcció. Semblaré idealista però és que totes les coses sempre comencen per una idea.

Per Àngel Bravo

Volver a todas las entrevistas

 

ENTREVISTAS