Homes Igualitaris: La cultura de la violació

Homes Igualitaris: La cultura de la violació

He seguit amb indignació el judici de la noia violada durant els “sanfermines” de l’any passat. Amb indignació perquè la noia ha estat objecte d’una triple violació.

En primer lloc, la violació física. 5 homes la tenien planejada, com es veu als seus missatges de whatsapp. Eren la “manada” i actuaven com a llops. Els animals caçadors, però, mai ataquen en grup pel plaer de fer mal; sempre ho fan per subsistència. Però ells, els violadors, s’anomenen així. La noia era per ells un mer objecte, un conjunt de “forats”. Una violació tan brutal no és una relació sexual, és simplement un exercici de poder. El plaer aquí rau en aquest exercici de domini, d’humiliació. I més si algú dels violadors és militar o guardia civil.
Hi ha homes que pensen i senten així. Fins fa molt poc temps les nostres lleis, per exemple, no contemplaven la violació dins del matrimoni. Fins i tot hi ha anuncis1 que cultiven avui aquesta cultura de la violació com a dret de conquesta masculina. I a les xarxes socials aquests homes creen complicitats amb altres que les disculpen i fins i tot les aplaudeixen. Que la noia sigui vexada no importa. Sempre podran dir que estava borratxa, com si això els donés patent de cors. En el seu món les noies són animals que existeixen per ser caçats i dominats.

Però és que després de la denúncia ve una segona violació, la violació judicial: no donar credibilitat a la víctima quan ella assegura que va oposar-s’hi. Acceptar que si un detectiu la persegueix i mostra que ella ha intentat fer vida “normal” després, això voldrà dir que hi havia consentit. Es viola així el seu dret a la intimitat. La víctima convertida en acusada o, si més no, sospitosa o no mereixedora de confiança.

I encara ve després la violació mediàtica: els corbs d’alguna premsa que s’abraonen sobre la víctima difonent imatges, violant la seva vida privada, banalitzant l’acte brutal de l’agressió que ha patit.

Canviar aquesta cultura és una tasca social: les dones denunciant, però sobretot els homes trencant silencis i complicitats. No n’hi ha prou amb rebutjar aquestes conductes i denunciar-les. Hem de repensar la nostra sexualitat com a capacitat de relacionar-nos en igualtat. Cridem als depredadors: Volem ser humans, capaços d’estimar, de desitjar des del respecte, mai des de la imposició o la violència!

Per Juanjo Compairé
Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya
www.homesigualitaris.wordpress.com

  1. Vegeu l’anunci de Dolce & Gabbana que encapçala aquest article.

 

Post a Comment