Meri Duró: “Feia psicologia als matins, criminologia a la tarda i a les nits d’amagat, feia teatre”

Per Antonia Utrera – Meritxell Duró, actriu (6-12-1972, Sant Julià de Lòria, Andorra) és coneguda per tots nosaltres, amants del teatre, que hem gaudit del seu treball durant molts anys que ha treballat a les companyies de teatre La Cubana, Dagoll Dagom i Els Comedians, entre d’altres. Es va formar en el mètode Stanislavski a l’Escola de Teatre Nancy Tuñón. De pare ndorrà i mare andalusa, parla perfectament el català, el castellà i el francès. Això si, ho fa barrejant els tres idiomes, amb la mateixa naturalitat amb la qual respira. Tots els seus personatges, amb els quals hem rigut tant estan dins d’ella. És així que durant l’entrevista vam explotar a riallades vàries vegades. Escoltar-la fent d’anglesa que parla català, o de gallega o de tia Consuelo és per a petar-se de riure. Ens trobem al Teatreneu (carrer Terol, 26, al barri de Gràcia de Barcelona) una hora abans de l’obra, on la Meri actua amb la Companyia Planeta Impro fent Improshow, un espectacle divertit i original on mai saps que ocorrerà, com acabarà, basat en teatre d’improvisació, on l’espontaneïtat i l’humor combinen meravellosament per crear històries plenes de vida i emocions.

Quan vas tenir clar que volies ser actriu?
Vaig estudiar FP, administratiu i comptable amb 16 anys. Després vaig formar-me com a profe de pintura i dibuix, i al migdia feia teatre, estàvem fent la mostra de final de curs. Aquí vaig tenir clar, quan vaig veure les cares de la gent, que jo volia fer això, provocar en la gent aquesta felicitat. I va ser en aquell moment que ho vaig decidir “jo vull ser actriu”. Per això vaig estar tants anys amb La Cubana fent comèdia, perquè és mmediat, veus a la gent, ho sents, la gent es passa dues hores rient, i
la veus feliç.

Això és el que més t’agrada…
Si, jo crec que és vocacional, com qui vol ser mèdic, que vol que la gent estigui sana, se senti bé, estigui feliç, perquè jo també vull que et sentis bé, però com a esperit, o digues-ho com vulguis.

Quasi 15 anys a la Cubana…
Si, i també amb els musicals amb Dagoll Dagom durant uns anys, en una època que La Cubana no feia res, vaig començar a fer musicals, vaig veure cantar en “Fame” a Ana Maria Cortés, que just a “La Família Adams” era la meva companya de camerino. I vaig voler aprendre a cantar.

Com fas per canviar tan ràpidament de personatge?, fins a vuit a la mateixa obra.
Tinc molt mala memòria, llavors sóc molt metòdica, molt organitzada, qualsevol canvi m’ho cronometro…porto molts anys, sóc un gat, sóc mestra de Kung Fu, imitem als animals, el tigre, el mico, fem torsió, moviments i canvis molt ràpids, es requereix molta flexibilitat. El Kung Fu l’he fet servir molt al teatre.

Mestra de Kung Fu, cinturó negre 3 Dan.
Vaig començar sola, veient les pel·lícules de Jackie Chan i Bruce Lee, m’agradava com es movien -que xulo, pensava-. Vaig començar a fer coses a casa meva, estiraments, puntades… m’encantava Bola de Drac, és un personatge molt ingenu però que treballa molt per la resistència, pel treball. Hi havia un tio al poliesportiu d’Andorra entrenant i allà que m’anava cada dia a les 7 del matí a veure com ho feia, fins que un dia em va dir, vols que te ensenyi?, i jo li vaig dir, si, si, sisplau…” També em va molt bé aquesta pràctica per tenir control de la respiració, molt necessaria per fer aquests canvis ràpids de personatges tan diferents.

Des del 2009 actues amb la Companyia Planeta Impro…
Si, amb molt d’èxit, al Teatreneu, fent teatre d’improvisació en directe. Vaig formar-me a l’Escola de Teatre Nancy Tuñón, amb el mètode Stanislavski. Es tracta de treballar amb el que tens amb el company, si estàs amb el cap no és veritat el que fas, si tu estàs connectada amb el que et passa, la gent empatitza, si tu estàs fent mentida, la gent no empatitza. La gent vol que li comptis coses de debò, la comicitat ja vindrà…. Fer improvisació és deixar de fer coses, per obrir-te. A Planeta Impro cada
setmana hi ha assaig. Amb els anys he après que un actua com és, als escenaris no pots mentir. He vist a molta gent actuar, quan actues veus com és la persona. Els millors actors són els més generosos. Segon ets, actues, no pots mentir a escena.

Vas estudiar criminologia també…
Això d’ajudar sempre ho he tingut, i crec que actuo per ajudar a la gent, veure aquesta alegria a la gent. Havia d’estudiar alguna cosa i vaig estudiar criminologia a la UB perquè volia ser policia, pero no de “parar cotxes”, jo volia ser policia per investigar casos, ajudar a la gent. Ja feia dos anys fent Kung Fu, en Andorra tenia permís d’armes. Llavors vaig fer la diplomatura de criminologia a la UB. Feia psicologia als matins, criminologia a la tarda i a les nits d’amagat, feia teatre.

La teva mare no volia que fessis teatre…
“–Mama, quiero estudiar teatro- li vaig dir a la meva mare… -Si tu quieres estudiar, estudia, yo te lo pago, pero teatro no es una carrera, si tu quieres estudiar, estudia”. I estàvem a juny!, aquell estiu em vaig preparar per fer la Selectivitat i treure nota per poder entrar a la UB i fer criminologia. De seguida que vaig arribar a Barcelona vaig buscar un gimnàs per fer Kung Fu, i vaig posar-me a buscar escoles de teatre com una boja. Vaig estudiar tres anys d’amagat a Nancy (l’Escola), ma mare no ho sabia, em donava els diners per passar el mes i amb això pagava el teatre, i la resta, gestiona’t els diners per arribar a final de mes.

També toques l’acordió…
Si, des de petitona, com que sempre m’ha agradat la música, de petita la mare ha volgut que féssim moltes activitats, i jo -mama, mama, yo quiero tocar el piano-… a la meva casa no hi havia un duro i la meva mare arriba un dia a casa amb un acordió i em diu -mira hija mia, esto también tiene teclas- així vaig començar, i si, d’acordió tinc un nivelaco, vaig estudiar fins a cinquè.

Tota la vida estudiant, fent coses molt diferents…
La meva mare sempre ens ha donat molta consciència de “tu libre albedrio” -”això és el teu lliure albir, pots fer el que vulguis, és la teva vida”- i això ho vaig fer des de molt jove, i m’ha ajudat molt.

Algun repte pendent?
M’agrada molt dirigir, que ja ho he fet, potser molt més que actuar. Tenim un projecte amb en Oriol Borés que m’agradaria dirigir. Tinc el cul pelat d’actuar, conec tot el que els passa als actors perquè tot això m’ha passat a mi, conec les reaccions del públic…

El sentit de l’humor és inherent a tu…
El que passa és que jo de ben petita vaig aprendre això de “la insoportable levedad del ser”, no vaig tenir temps de desenvolupar la ximpleria, jo vaig créixer sabent que m’anava a morir. Però no rotllo drama, sinó “d’acord, pot passar, perquè el papa s’ha mort”. A més a la meva infància van haver molts accidents, els meus avis van morir molt joves, cosins meus amb accidents de motos, veïns, la mare d’una amiga meva… jo recordo tota la meva infància de dol, llavors la mort no era, oh! sino, val, d’acord, està aquí i és molt present.

La mort ens posa en presència de l’essencial…
Si, i que tothom és igual, tothom pixa  tothom caga, ja pots menjar gambes o caviar, tothom és igual. Per això quan la gent es creu – “Jo, jo i jo…”—jo penso, tu, ets ximple! “. “És que quan la gent es torna famosa es torna ximple” diuen. “no, ja ho era, el que passa és que abans no es veia i ara és més evident.”

Projectes nous?
Tinc moltes ganes de començar la ITC, Impro Training Center, l’escola d’improvisació teatral a Barcelona, id’ensenyar tot això. I també de fer la segona edició d’Horrors Land, amb en David Moreno, un Parc temàtic a Berga, faré de coordinadora, una altra noia i jo, amb 150 persones treballant, amb un nivell molt professional i feta amb molt de carinyo.

Molta sort en tots els teus projectes, gràcies per fer-nos riure tant, per fer-nos feliços.

Per: Antonia Utrera