Homes Igualitaris: “Casaments i Normalitat”

Per: Ion Pagola.-

Si cerco la definició de matrimoni, la primera definició del diccionari és la següent: “Unió d’home i dona, concertada mitjançant certs ritus o formalitats legals, per establir i mantenir una comunitat de vida i interessos”. Des de l’any 2005, a l’Estat Espanyol es va legalitzar la unió legal entre persones del mateix gènere, assegurant així una igualtat legal per a persones homosexuals.

El matrimoni té moltes formes i molts significats, variables en funció del moment històric, l’objectiu de la unió, la cultura on es realitza… però la realitat és que aquesta unió per plaer és força recent i escassa. Encara avui trobem matrimonis realitzats per motius econòmics, religiosos, i fins i tot amb un afany d’aparentar normalitat.

Tot i suposar un gran avenç legal en drets LGTBIQ+, m’agradaria preguntar si l’única manera d’aconseguir una igualtat dins de la diversitat és l’assimilació de diferents sectors socials a la norma. El matrimoni respon a una única forma de relació romàntica, assumint una forma de relació que ha de ser (almenys per escrit), eterna, monògama (és a dir, que només pots vincular-te afectiu sexualment a una sola persona) i amb certs trets que ens recorden l’amor romàntic.

Dins del moviment LGTBIQ+ no només s’ha reivindicat tenir els mateixos drets que la resta de la població; també s’ha volgut explicar i visibilitzar que no hi ha una única manera de relacionar-nos, d’expressar-nos i d’entendre’ns, que aquesta “normalitat” no és tal.

No vull negar la bellesa dels rituals, ni la meravella de celebrar les unions d’amor entre persones, però si criticar l’obligatorietat de passar per certs rituals per poder ser acceptat com una persona normal. El que és normal hauria de ser la diversitat, també en les maneres com ens relacionem. Seria divertit saber quan ens plantegem legalitzar també la unió entre amistats.

Ion Pagola

Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya)

https://www.homesigualitaris.cat/