Entrevista a Francesc Miralles

“Una cosa és el que nosaltres volem fer i una altra, el que la vida ens demana a nosaltres”

Per Antonia Utrera

Francesc Miralles i Contijoch (Barcelona, 27 d’agost de 1968) és un reconegut escriptor català, llicenciat en filologia alemanya i col•laborador habitual del diari El País i l’Avui. Algun dels seus llibres, traduïts a més de quaranta idiomes, s’han convertit en best-sellers mundials.
Una de les tasques psíquiques més importants consisteix a separar l’essencial del regne del secundari. L’essencial no entén d’estridències ni grans gestes. L’essencial es troba en les petites coses, en la senzillesa del nostre món quotidià. És així com en Francesc Miralles, el nostre entrevistat d’aquest mes, ens recorda molt sàviament que “els éssers més alegres del món són els animals quan juguen, els nens i les persones senzilles”.

Un nou llibre teu està a punt de veure la llum.
Sí, just acaba de sortir, “La biblioteca de la Luna”. És una història d’amor entre un noi que viu a la Terra i una noia, la seva amiga íntima, que ha estat destinada al primer hotel que construeixen a la lluna.És una novel•la d’amor que explica com seria una hipotètica vida en un complex hoteler a la lluna, quin tipus de gent podria anar-hi i com serien les activitats del dia a dia. Ell és una persona que està descontenta amb la seva vida perquè fa una feina que no li agrada, ja que no té res a veure amb el que va estudiar i viu una vida de supervivència. A més, està enamorat de la seva amiga de tota la vida i mai li ha expressat els seus sentiments. De sobte, de la nit al dia aconsegueix feina com a enginyer a l’hotel de la lluna i es compromet a no tornar fins al cap d’un any i mig.És com una càbala poder fer realitat aquest amor. La novel•la comença amb les cartes que s’escriuen, i, a partir d’aquest instant,succeeixen moltes coses.

Quan surt?
El 4 de juny surt a la venda. La presentació a Barcelona serà el 17 de juny a les 19’30h a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya.

És una novel•la de ciència-ficció?
No, no, és una novel•la totalment realista on es parla de la solitud, dels amors impossibles, dels somnis i de l’avorriment vital de les persones. Parlem d’un futur no molt llunyà, amb molt poques diferències del que s’està vivint a hores d’ara. Tots i aquests escenaris una mica exòtics, parla de la condició humana i de la recerca de la felicitat. Després, el protagonista de la novel•la, dirigirà una biblioteca a la lluna,on hi ha els grans llibres de la humanitat. Uns llibres escrits per filòsofs, gurus i mestres que intenten donar a entendre el concepte del “ser feliç”.

Ikigai, és un dels teus llibres més llegits.
Sí, el vaig escriure juntament amb l’Hèctor Garcia. Vam fer una investigació al Japó, a un poble del nord d’Okinawa. Un poble, que per cert, té l’índex de longevitat més gran del món, els hi diuen el “poble dels centenaris”. Vam anar allà a entrevistar-los, volíem saber-ne més sobre la seva filosofia, la seva manera de viure, com es relacionen i com ocupen el seu temps lliure, entre d’altres. És el llibre més traduït d’un autor d’aquí, traduït a 49 idiomes.

Quin és el secret de Ikigai?
Ni nosaltres mateixos ho sabem. El secret de les coses artístiques no es pot preveure. Hi ha un punt en el qual coincideix que allò que estàs escrivint, i, que es publicarà d’aquí un parell d’anys, interessa al públic, però no és quelcom que es pugui preveure.Ikigai ens parla de trobar quelcom que et doni prou motivació per llevar-te cada dia del llit, tot i que potser no t’agrada la teva feina o que hi hagi situacions adverses. S’ha de buscar allò que ens fa que cada dia nodrim la il•lusió de viure. Trobar la raó de viure és el que permet viure molts anys i sobretot amb molta qualitat de vida.

Té a veure amb el propòsit de vida…
Si, com deia Nietzsche, tenir un “perquèviure” ajuda a resistir qualsevol “com”.

Tens més d’un llibre que es basen en la filosofia del Japó…
Sí, això és més recentment. Del Japó tinc bastants llibres. Vaig escriure una novel•la que es diu “Wabi-Sabi”, que tracta sobre Kyoto. Tot i això, prèviament havia escrit més llibres de psicologia, d’espiritualitat i de filosofies del món. Són temes que, des de fa més de vint anys, m’han interessat molt.

En canvi havies estudiat filologia…
Una cosa és el camí oficial que tu escolleixes però després la vida et porta a llocs on no pensaves anar.Jo vaig estudiar filologia alemanya i vaig ser traductor. Més tard vaig treballar a una editorial d’autoajuda i de desenvolupament personal. D’allà vaig fer el salt com periodista d’El País comentant llibres i finalment vaig acabar escrivint llibres.La vida professional m’ha encaminat cap aquí. Hi ha periodistes que potser els hi hagués agradat portar temàtiques de política però acaben seguint el futbol, ja que la vida els hi ha encaminat cap allà. Una cosa és el que nosaltres volem fer i una altra, el que la vida ens demana a nosaltres.

Escriptor, editor, traductor, periodista i també músic…
Sí, tot i que no de manera professional, ja que no m’hi guanyo la vida amb la música, però sí de manera aspiracional. Abans d’escriure componia, des de la meva adolescència que componc. He tingut les meves bandes de música. A més, vaig gravar discos que varen ser editats i venuts a les botigues. Tot i això, fa anys que no tinc cap banda de música. El que sí que faig és lletres per altres artistes i també he compost músiques per molts booktrailers d’altres autors. He fet moltes músiques, al llarg dels anys, per a llibres.

La teva faceta musical et ve de família?
Sé que el meu pare tocava el piano ja que tinc una foto d’ell assegut a un piano de cua. Haig de dir que jo mai el vaig veure tocant-lo. El meu pare va publicar alguns llibres, tot i no tenir estudis universitaris va aprendre idiomes de forma autònoma.Li agradava molt escriure i va publicar tres llibres. Aquest fet sí que va influir-me, ja que vaig viure en una casa envoltada de llibres.La meva mare era modista i venia d’una família molt humil.

Algun altre llibre teu que sigui important per a tu?
Deixant enrere els que hem parlat amb anterioritat, va haver-hi un que va tenir moltes traduccions “Amor en minúscula”, traduït a vint-i-set idiomes. És la història d’un professor universitari que està sol i està molt enfadat amb el món. De cop i volta entra a casa seva un gat. La relació que s’estableix entre el gat i el professor farà que la seva vida es capgiri després d’adoptar-lo.

Les petites coses poden canviar la realitat…
Si, per això es diu “Amor en minúscula” perquè tot comença perquè ell obre la porta per donar-li un platet de llet a un gat de carrer i a partir d’aquell instant tota la seva vida canvia. “L’efecte papallona” té un gran protagonisme, ja que un petit canvi a la nostra vida et comporta una sèrie de causes i efectes que ens fan canviar per complet.

Com és el teu procés creatiu?
Cada autor té el seu, jo dono classes d’escriptura i expliquem el nostre mètode. Hi ha autors que improvisen, anomenats “escriptors amb brúixola”, ja que van improvisant sobre el que escriure. També hi ha els “escriptors amb mapa” que són aquells que necessiten tenir-ho tot molt mesurat. Jo podria considerar-me “escriptor amb brúixola” amb una mica de “mapa”, ja que si trobo una temàtica que m’interessa i em crida l’atenció passo molt de temps buscant informació, documentant-me, imaginant els personatges. Un cop ho tinc tot lligat em poso a escriure i la història arriba un moment que s’explica sola.

Ah, sí?
Bàsicament es tracta de fer espai. No es tracta de fer moltes coses sinó de reservar-te unes hores al dia per fer res més que això. Quan arriba el moment, la ment es posa en sintonia amb la creativitat. La regularitat d’un projecte es basa en la constància, és com córrer una marató, has d’aplicar-te una sèrie d’hàbits. Has de posar-te amb allò i desconnectar totes les distraccions. S’ha de dir que es requereix una atenció plena per poder estar dins de la història.

Fas també tallers d’escriptura?
Si, de tant en tant. Cada tres mesos, per a deu o dotze persones. Allà expliquem les deu fases de l’escriptor, des de la idea fins que el llibre està acabat. Inclús parlem del fet d’intentar vendre’l i divulgar-ho. Anem per passos: La idea, la documentació, els personatges, el guió, els girs narratius, la veu del narrador, el suspens, l’atmosfera, entre d’altres. També he treballat durant molts anys com a Serpa literari que es tracta d’acompanyar directament a una persona que té un projecte entre mans.

Que interessant….
Sí, puc fer de Serpa literari, es tracta d’acompanyar aquesta persona a què aconsegueixi culminar el llibre de la millor manera possible, de la manera més comercial possible, que tingui possibilitats per tal que això es publiqui.Ho he fet durant molts anys. És una mena de mentoria a persones que estan en un procés creatiu. Per exemple, la Sonia Fernández Vidal, la primera escriptora a escriure llibres per a nens sobre física quàntica, es va traduir a més de vint idiomes.

Vas escriure que “els éssers més alegres del món són els animals quan juguen, els nens i les persones senzilles”. Et consideres una persona senzilla, feliç?
La major part del temps podria dir que sí, si no hi ha cap urgència. Intento mantenir-me en la senzillesa i amb persones que també ho són. No m’agraden les persones que necessiten justificar-se tot el temps amb les coses que han fet o que han aconseguit. Gaudeixo molt de les persones que són capaces de compartir coses simples que no vol dir que no siguin persones amb èxit. Aquesta senzillesa en el tracte, l’afecte que transmeten, l’empatia, gent que li agradi riure, aquest és el tipus d’ambient que jo busco.

Francesc Miralles, moltes gràcies,ens veiem el pròxim 17 de juny a les 19’30h a la Casa del Llibre, no em perdo la presentació del teu llibre “La biblioteca de la luna”.