A on anem quan dormim? Els somnis en psicoteràpia

Per: Leonor Fernández

“Confieu en els somnis perquè en ells s’amaga la porta de l’eternitat”. Khalil Gibran (El Profeta).

A on anem quan dormim? M’agrada pensar que és un viatge a la nostra part mes profunda, desconeguda i sàvia de nosaltres mateixos.
No sempre recordem els somnis, però tots somiem cada nit. Es desconeixen totes la funcions del somiar, però com diu la neurocientífica, Dra. Rosa Casafont, dormir és una gran inversió.
En les cultures més antigues, hi ha testimoniatges de com la gent acudia a dormir als temples per a sanar a través dels seus viatges onírics.
Sigmund Freud en la seva famosa publicació “La interpretació dels somnis” va divulgar la importància que aquests tenien per al procés en psicoteràpia. Així mateix, Carl Gustav Jung va indagar en els seus propis somnis i en els dels seus nombrosos pacients declarant que una de les funcions del somni és la compensatòria, restablint així l’equilibri psicològic.
En psicoteràpia els somnis es converteixen en un gran aliat, fins i tot més enllà de la seva interpretació. A cada pacient que inicia un procés terapèutic, recomano que escrigui en un quadern els seus somnis, al costat de les seves emocions i sentiments del dia. Aquesta activitat es converteix en una continuïtat del procés terapèutic.
El llenguatge del somni és analògic, associatiu, simbòlic, és el llenguatge de la “psique” paraula que ve del grec, *ψυχή, que significa ànima. És una excel·lent manera d’accedir al nostre interior i obrir-se a noves maneres de conèixer. “En el somni es revela el problema vital d’un individu en forma simbòlica.” (Adler)
Els somnis llegits en la sessió terapèutica es treballen des de diferents perspectives, sent en molts casos pretexto, text i context del mateix procés.
Apuntar, llegir, rellegir, indagar, completar, associar, reviure, i reconstruir són algunes de les formes en les quals un somni pot ser d’utilitat en un procés de comprensió psicològica.
Hem de tenir en compte que els somnis són una continuïtat de l’estat de vigília, en ells resolem problemes, sentim emocions, creguem mons, i recordem l’essencial, en tots els sentits de la paraula.
En la meva experiència com a psicoterapeuta he vist que les emocions sentides en els somnis, moltes vegades desconnectades de la narrativa del somni, es converteixen en procés alliberador. Recordo una pacient, enginyera de professió, l’estructura racional de la qual era molt rígida i la tristesa havia estat evitada en la seva família; en morir el seu pare no podia plorar, no obstant això en els somnis les llàgrimes brollaven en abundància, al principi per fets aparentment no tristos. Pràcticament va fer tot el seu duel en la seva vida onírica, els seus somnis eren molt vívids i creatius i moltes vegades lúcids. A poc a poc la tristesa va anar traspassant al seu estat conscient i l’obsessió que li havia acompanyat diversos anys en la seva vida va desaparèixer.
La filòsofa María Zambrano posa de manifest que el més important del somni no és la seva significació, sinó la forma en què es dóna i el canvi de percepció quan el tenim. En les seves pròpies paraules:
“Si la vigília ens permet percebre la realitat fenomènica del “món”, el somni ens permet percebre la realitat fenomènica de “nosaltres mateixos”.
Els significats del somni els considero de molta utilitat, hi ha molts significats tant personals com universals, però igual que Zambrano, crec fonamental aquest canvi de percepció que es dóna en el somni, aquests canvis de nivell de consciència des del somni inicial als nivells més profunds de vibració.

Recuperant el que hem dit abans, el llenguatge del somni és simbòlic i per tant polisèmic, té diferents significats. Si en la seva interpretació ho conceptuem, tancarem aquesta font de significació que cada somni té. És per aquesta raó que, el sentir en el somni, la percepció alterada, les associacions aparentment incoherents, és el que considero més important per a gaudir d’un somni.
Cal no oblidar que el somni és un missatge vetllat al somiador, i que aquest es converteix en l’únic que pot tenir una comprensió profunda d’aquest.
I si no recordem els somnis?
Encara que el procés psicoterapèutic moltes vegades activa el record dels somnis, el somiar desperts o les visualitzacions induïdes també poden ser molt interessants.
Les imatges evocades en estat hipnòtic solen ajudar de manera similar que la vivència del somni. Recordem que Hipnos, era el déu del somni fill de Nix, la nit.
Per a acabar, recordar-vos que el somiar és part fonamental del viure.
Leonor Fernández
*Psicóloga col·legiada n 7865
Psicoterapeuta
leonor.psique@gmail.com

Podeu visualitzar la Revista Acelobert Gener 2021 en digital: