Per Antonia Utrera.-

Brodas Bros va néixer com a Companyia Internacional de Dansa i cultura urbana a Barcelona l’any 2006…
Si, som dos germans, Pol i Lluc Fruitós, i dues germanes, Clara i Berta Pons, ens vam trobar en un càsting un dia, vam començar en un grup de competició, ens encantava la dansa, aquesta cultura urbana, el hip-hop i vam dir de fer que tot això vagi als teatres, que tot això creixi i així ho hem fet, aquesta passió ens ha mantingut junts, seguir fent teatre, seguir creant i el que més ens agrada, seguir emocionant-nos i emocionant a la gent.

Llavors vau dir de formar el grup…
És que ni ho vam dir, va ser amor que va fluir i…. Quan ens vam conèixer vam veure que els quatre teníem aquesta passió per descobrir què era el hip-hop realment, en aquell moment no podies agafar internet i mirar, no hi havia res, llavors el que vam fer és viatjar molt, i d’aquests viatges, quan vam tornar vam voler mostrar el que havíem après i volíem que la gent el pogués veure en un teatre i això ens va portar a fer el primer espectacle. Bé, primer vam fer una primera peça que durava 6 minuts, amb una peça d’un estil que era el popping que vam poder presentar a festivals o concursos de fora, a París on vam tenir molt bon resultat, tot el públic es va aixecar, i a Los Angeles també… va ser tot molt natural, i de cop el Joan Gràcia del Tricicle va dir, vinga va…anem a petar-ho al teatre Victòria, d’això fa deu anys. I ara just tornem al Victòria deu anys després, i això ens fa una gran il·lusió…

I el nom Brodas Bros?
Abans ens dèiem Brodas i l’espectacle que vam presentar al Victòria es deia Brodas Bros, que ens ho va proposar Joan Gràcia i ens va encantar…. Per nosaltres el …as….os (de Brodas Bros) és hermanas, hermanos… i acabàvem de lligar-ho tot, ens va donar aquest punt de personalitat, perquè germans hi ha molts, i dos mesos al teatre Victòria ens va catapultar. I a partir d’aquí a part de les gires que hem fet, a Palestina, Brasil, Àfrica, Los Angeles, Japó, Xina… L’espectable té aquests colors i aquestes petites anècdotes que nosaltres hem viscut en aquests llocs, doncs, estaran allà…

Amb  súper tecnologia….
Si, el que té aquest nou espectacle és la súper tecnologia que hem posat, no només aquestes vivències molt humanes sinó que les hem portat a un món súper robòtic, tecnologia de làser, amb vestits de leds, sensors de moviments, per donar-li un toc com natural a una cosa tan tecnològica, inspirats en series com “Black Mirror”. Tecnologia si, però és que avui ja estem en tecnologia… Amb la tecnologia d’avui com nosaltres podem ballar? Ens agrada trencar aquesta cosa que el robot no té emoció, no té sentiment… és clar, nosaltres som humans, no som robots… Llavors imitem als robots. El que volen és que els robots se semblin als humans, nosaltres estem al revés, som humans que imitem als robots…

I la dinàmica que portem, amb implantació d’òrgans, podríem arribar a ser això que esteu representant, éssers humans amb un cos màquina… Tots veniu del món de la dansa?

Clara i Berta venim de la dansa, vam començar de més petites, clàssic, jazz i claqué. I aquest món ens va portar a conèixer el hip-hop quan teníem setze anys, ens va agradar molt i això ens va fer que viatgéssim als Estats Units, que era on és la cultura, a conèixer els creadors i a tenir més informació sobre aquesta gran cultura. Nosaltres, Lluc i Pol és una mica diferent. Els nostres pares tenien una escola de dansa contemporània i sempre hem fet esport de natura, patinatge, ens molava molt tot això. Un any la meva mare em va dir, vine a classe que hi ha un professor que fa hip-hop, no saps el que és, però t’encantarà. És una cultura molt cridanera _diu el Lluc_ molt xula, per això fa tants anys que està arrelada a tot el món i realment a mi em va agradar més la part del rap, la música.. I de seguida que vaig veure al Pol, als videoclips de la tele, em va encantar. Ostres! Que és això?, quina passada… Anem a fer-ho… i ho comences a fer i és que no pots parar…

Hi ha un cinquè ballarí, el Markitus…
Nosaltres teníem un projecte que ho seguim fent que és Brodas Juniors i ensenyem a joves, no només a ballar sinó que significa aquesta professió, com es fa un espectacle, com es crea un mateix les seves pròpies peces, com trobes el teu propi estil, i el Markitus era Brodas Junior l’any 2006 i era com al Messi, era el top d’aquella generació, ens va agradar moltíssim, va entrar en un espectacle que ell feia de nen, va entrar molt jove i ens vam entendre molt bé i a poc a poc s’ha anat incorporant a tots els espectacles quan fem una nova creació, o sigui, ha sigut un procés molt maco. És com el germà petit que ja té vint-i-sis anys … i quan el vam conèixer tenia tretze anys.

I vosaltres, germans grans, quina edat teniu?
Jo he fet quaranta aquest any _diu la Berta. Trenta-cinc, diu la Clara, trenta-quatre, el Pol i trenta-set el Lluc.

La relació entre vosaltres, molt fàcil em sembla…
Si, és una relació molt familiar, ens veiem cada dia, entrenem junts, hem fet viatges junts, de plaer i també de feina, és una relació que és molt fàcil treballar perquè hi ha una confiança, una compenetració, un saber, una telepatia… Sabem els nostres punts forts, tenim un llenguatge natural, una gran complicitat. Per una banda som molt tècnics però per altra part ens encanta improvisar i els espectacles sempre hi ha una part d’improvisació, perquè cada dia sigui diferent.

Més de 200.000 espectadors han vist els vostres espectacles, heu estat a més de 15 països pels 5 continents… Quin és el secret?
Intentem emocionar-nos i emocionar. I quan a tu una cosa t’emociona, t’agrada i ho veus! Intentem que les nostres vides tinguin emoció, és part del nostre èxit, buscar aquesta emoció al públic, que aquesta emoció arribi. És aquesta passió per ballar, jo ho necessito, és una manera diferent d’expressar-se, de treure emocions i de fer net. És molta feina, és una professió difícil _diu LLuc_ però és tan agraïda i tan necessària… Tan important per nosaltres i per l’altra gent, al final la cultura està tan pressent a tot arreu, és una cosa màgica. I tota la gent que està al darrere perquè tot surti bé, la part tècnica, als músics que moltes vegades ens acompanyen, etc…

Els vostres seguidors són públic jove?
Al principi si, quan vam començar però també perquè el hip-hop estava com a molt desconegut. I els pares que venien arrossegats pels nens i les nenes, que això era molt fort, els pares sortien encantats… Ara el públic és de totes les edats, des d’avis fins a nens molt petits…

Què és la dansa per vosaltres?
És la meva vida, el que em dedico, el que m’agrada, ho comparteixo amb la meva família, està a tots els àmbits de la meva vida, és la meva passió. És el meu llenguatge, amb la dansa no tinc vergonya, és com gestiono les meves emocions, ho necessito, sempre formarà part de la meva vida. La dansa és llibertat.

Quantes hores dediqueu al dia a entrenar?
Quan estem en creació dediquem mínim vuit hores al dia. Però hi ha dies que la cosa s’allarga, quan estàs inspirat, veus que la cosa funciona, llavors, més hores encara…

Com connecteu amb la inspiració, amb l’esperit creador?
Nosaltres sempre intentem en les nostres actuacions, quan estem en plena creativitat, intentem estar connectats. Escoltar-nos i anar a aquella idea tots junts. Les transicions entre una idea i una altra a vegades són les veritables creacions. Ostres!, això és màgic. Aquestes transicions ens han marcat molt. Connexió i escolta entre nosaltres i amb el públic. Volem que el públic formi part de nosaltres. És la part d’improvisació que tant ens agrada.

Fa deu anys que viatgeu per tot el món, heu rebut molt bones crítiques. Quina és la que més us ha agradat?
Per nosaltres, una persona important, un dels nostres mestres, Junior Almeida de França que va haver-hi un moment a l’inici que ens va dir “això que feu ho pot fer tothom. Jo crec que vosaltres podeu fer més” I va ser quan vam fer aquesta peça i quan la va veure va dir, “això si, això sou vosaltres”. Això per nosaltres va ser un boom, una persona que tu admires, que t’ha ensenyat tant que ho valori i vegi un potencial. En aquell moment a França hi havia molt, molt nivell. I arribar a França hi fer un popping, allà són boníssims en popping i que la gent es posessin tothom dempeus, això va ser també molt important. Les crítiques que millor recordem és quan acabem l’espectacle, els comentaris de la gent que ens para per dir-nos el que els ha agradat.

El 24, 25,26 de juliol actueu al Teatre Victòria, què ens trobarem?
Us trobareu “Around de world”, l’espectacle més tecnològic mai vist de Brodas Bros fins ara, amb l’essència del Brodas, dansa aèria, sincronitzada, amb mapping, interactiu, amb làser, amb vestits de led. Hi ha parts més intimes, més sensibles, és el viatge de les nostres experiències, amb els nostres espectacles durant aquests deu anys arreu del món. Una mica de tot, el Brodas Bros en la seva màxima essència.


I a l’abril del 2021 ens tornem a veure al Palau de la Música…

Si!, és un espectacle amb l’orquestra simfònica del Vallès, un honor actuar amb ells i estar a un escenari tan potent com és el Palau de la Música. Hip-hop amb música clàssica… “El Carnaval dels Animals”, una història sobre l’amistat i l’acceptació del diferent…

No ens ho perdem! Us desitgem molt d’èxit!

Per: Antonia Utrera

Compartir:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Revista Acelobert Barcelona

Setembre 2020 - Entrevista en exclusiva amb Josep Maria Pou

"Mentre tinguis curiositat, ets jove"
Veure mes