Per Antonia Utrera.-

És el moment de les persones, en plena crisi de la Covid-19, parlem amb l’Associació “De Veí a Veí” del barri de Sant Antoni a Barcelona.

Eva, coordinadora dels voluntaris:

Els que estem aquí, tots som veïns i tots som voluntaris, que de mica en mica posant cadascú el seu granet de sorra hem aconseguit que el barri ens conegui, que la gent que té necessitats vingui a nosaltres. També deixem cadires de rodes, material hospitalari, llits articulats, si algun veí ho necessita, ve, ens ho demana i ho cedim sense cap problema, cotxets de nens petits, tenim un rober on estan les cosidores que preparen roba per als nens petits que creixen molt de pressa. Els ajudem també en temes legals, de lloguer, desnonaments, psicòlegs, escoles pels nens, els hi donem un cop de mà en tot el que nosaltres podem. On millor podem ajudar és amb l’alimentació i la resta de coses, amb els contactes que tenim, els hi orientem cap a on han de dirigir-se perquè puguin solucionar els seus problemes.

I en aquests moments de crisi?

Intentem no perdre el sentit de l’humor, perquè la veritat aquí es veuen situacions molt dures, i clar, t’afecten molt, aquí hi ha voluntaris que quan marxa una família, ploren. Aquests dies estem des de les 9h a les 20’30h, dinem aquí i tot. Intentem animar a la gent que ve, perquè socialment també es troben fora de lloc, i això també, ja no és només un tema d’alimentació, necessiten un suport anímic, a vegades venen famílies cada dia, repartim menús a les tardes, i ja comencen a obrir-se una mica, a explicar-te coses, i a agafar-te afecte, que tu també els hi agafes.

Rafa Martínez, president de l’Associació:

Abans de la Covid entregàvem dues tones al mes, ara en aquestes vuit setmanes de confinament anem cap a les trenta-set tones d’alimentació i quatre més de menús embossats que ens donen gent com Nutrició sense Fronteres, o Catering 365, Health Warriors, els Taxistes o la Fundació Àurea. Tothom ens està ajudant molt i s’han donat casos tan increïbles com que el menjador social d’aquí al Paral·lel, aquest diumenge passat, ens demanés suport perquè se’ls acabava el menjar i no podien repartir menjar a usuaris que tenien habitualment. Llavors nosaltres encantats vam compartir, teníem menús i ens vam sumar. Hi ha una situació d’emergència i la gent està super maca, el comerç del barri brutal, el mercat cada dia ens dóna coses, inclòs tendes dels Encants ens estan regalant coses, sabates pels nens petits, la gent del barri, impressionant, com sempre.

Són gent del barri o us arriben de tot Barcelona?

Nosaltres estem entre el Raval i el Poble sec, ells amb una renda familiar disponible molt més baixa que la nostra, llavors estem atenent a tota la gent del barri, tota la que ens arriba, però també estem arribant a acords amb entitats del voltant per donar-los un cop de mà perquè estan desbordats i no arriben. I nosaltres tenim sort, som una associació consolidada que vam començar a causa de la crisi del 2008, estem més preparats i estem disposats a fer veïnatge amb els barris veïns també.

Esteu treballant pel teixit social entre els comerços, els veïns, les entitats del barri, quina feinada més important que esteu fent. Esteu rebent ajuda de l’Ajuntament, de les Institucions?

Barcelona té 73 barris, els equipaments socials són per barri, però des que va començar la crisi es van tancar tots i van deixar un per Districte, les portes dels serveis socials de Barcelona han estat tancades i això ens ha comportat moltes dificultats, només hi havia un cartell en català i castellà, i això ens ha portat molts problemes de gestionar gent que no parlava l’idioma. De fet hem traduït a set idiomes les instruccions dels cartells d’on havien de trucar i els hem penjat a les portes tancades dels serveis socials. Necessitem polítiques que ajudin a la població a ajudar-se entre ells, perquè ara per ara, l’ajuda ha sigut minsa. Quan hem tingut tota aquesta gent que parlava kurd, àrab, indi, vam tenir la sort d’Indian Culture, ells van començar a entregar menjar a aquesta gent, s’han gastat vint mil euros de la seva butxaca i no han rebut res de l’Ajuntament. Nosaltres compartim moltíssim menjar amb ells però els pobrets estan a dues veles i fan una feina molt important, des que estan ells, nosaltres podem derivar gent allà que els entenen i acullen. Les Institucions han fet molts números però amb la població no han participat, o sigui, la gent, impressionant, les Institucions, no.

Què podeu dir a la gent que voldria ajudar?

Sempre ens agrada que ens vinguin a ajudar, sempre hi ha alguna cosa a fer per petita que sigui. I en aquests moments fem molta fraternitat, és molt xulo veure com la gent ve aquí a ser generosa, amb el seu temps, els seus diners, les seves il·lusions. Nosaltres estem a Rocafort núm 7 de Barcelona, qui vulgui passar per aquí que pregunti per mi i segur que trobem maneres de col·laborar, estic convençut.

Què li diries a la gent que està amb situació de necessitat?

Que no tingui por, que vingui aquí, que no solament és menjar, que també estem desenvolupant maneres per donar eines per arribar una miqueta més lluny, ara tapem el forat, després trobarem solucions entre tot i altres entitats també ens ajudaran, farem un banc de feina, i entre tots tirarem endavant. La crisi social acaba de començar però la trobada amb el veïnat també, junts construirem moltes coses i sortirem endavant.

Per: Antonia Utrera

Foto: Associació De Veí a Veí

Compartir:
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter