Mercè Martínez: “Un coach no deixa de ser un venedor de felicitat”

Per: Antonia Utrera.-

Mercè Martínez (Sabadell, 22 de setembre de 1976) és una actriu catalana formada a l’Institut del Teatre de Barcelona, molt coneguda en televisió pel paper que ha representat en algunes sèries a TV3 i obres de teatre. “Porca misèria, La Riera, Plats bruts, Ventdelplà, Psico Express, El màgic d’Oz, Golfus de Roma, T’estimo si he begut, Tres desitjos, Maremar, La vampira del Raval, La bella i la bèstia, La corte del faraón, The full monty i tantes i tantes altres.

Ha guanyat cinc vegades el premi Butaca a la millor actriu de musical: l’any 2002 per The Full Monty, l’any 2006 per Paradís,  l’any 2012 per La vampira del Raval, l’any 2013 per T’estimo, ets perfecte… ja et canviaré!, i l’any 2016 per 73 raons per deixar-te. Va estar nominada als Premis Butaca com a millor actriu catalana de cine interpretant a Yolanda en la pel·lícula d’Albert Espinosa Deu ser que ningú és perfecte.

Ara podem veure-la fins el dia 22 de Juny a l’Espai Texas Teatre de Barcelona, amb la obra “El Tigre”. Ramón Madaula, autor i director de l’espectacle explica: “Vaig conèixer un prestigiós estudiós de la felicitat nord-americà que té llibres escrits i fa xerrades pel món sencer divulgant la fórmula de la felicitat. Un dia em va confessar que ell no era feliç i li vaig agrair la confessió, em va tranquil·litzar. L’home sabia científicament com ser feliç, però no era capaç d’aplicar-s’ho. L’èxit aconseguit divulgant la fórmula de la felicitat no el deixava ser feliç. La culpa de no ser feliços és de les pròpies persones, o teories contraposades que normalitzen la tristesa? Tants uns com els altres acaben venent llibres, aplicacions per als mòbils, pòdcasts, entrades per assistir a TEDS… i ens van consumint i ells es van enriquint”.

 

Fins al 22 de juny a l’Espai Texas Teatre amb l’espectacle “El Tigre”

Sí, seran quatre setmanes justes!, si no us espavileu perdreu l’oportunitat de trobar el camí cap a la felicitat…

Una nova comèdia escrita i dirigida per Ramon Madaula.

És un molt bon director d’actors, són temes que els interessen a ell, i per això els explica tan bé, són temes que a ell l’amoïnen i això fa que sigui tan elaborat, tan graciós i tan a l’abast de tothom…

I aquest nom, “El Tigre”? Quina és la història?

Perquè estem tots alerta, venim tots de la sabana i estem alerta esperant que ens ataqui el tigre en qualsevol moment. Veure com estem a l’aguait quan no hi ha ni tan sols un problema tangible, o sigui, perquè aquí ara mateix no hi ha de tigres, però sempre estem alerta, amb aquesta ansietat.

Home, els últims anys ens ho han posat com per dir, i ara per on vindrà… estem alerta, però no és per casualitat…

Últimament, n’hi ha molts de tigres…

Llavors “El Tigre” és aquest estat d’alerta permanent que vivim.

Sí, apareix la contradicció dels dos personatges, un diu que els tigres te’ls inventes tu, i el meu personatge, en canvi, diu, no, els tigres estan aquí, ara, són tangibles, són molt reals i ens ataquen sempre que poden.

Potser per aquesta competitivitat que vivim?

Per molts factors, per l’economia, les relacions humanes, tigres poden haver-hi de totes classes i a tots els llocs.

I llavors apareix aquesta psicologia positivista…

Sí, i també la contraposició, la psicologia realista, que és la meva, la del personatge i la meva, meva (riu). De fet, tota aquesta actitud positiva que porta el personatge del David Olivares es contraresta amb el meu. Hem tingut la sensació durant tots els bolos que la majoria pensa com el meu personatge.

David Olivares representa al coach…

Un coach no deixa de ser un venedor, un venedor de felicitat, un venedor de tècniques per estar més content, per triomfar a la vida…

“Tu pots! Vinga, endavant…!”

Però hi ha gent que no pot realment. I no és per actitud, hi ha gent que no pot, només veiem els de dalt moltes vegades…

I les xarxes socials també, venent positivisme, i que tot és fantàstic, l’èxit, el triomf…

I que pots ser jove tota la vida, pots ser guapa tota la vida… i pots ser exitós tota la vida…no, la majoria no. Hem d’intentar ser feliços amb el que tenim també. Acceptar que no tot és èxit, diners i viatges a les Maldives. A mi m’encantaria estar nadant entre peixets tot el dia, però no és la meva realitat i, per tant, no puc aspirar tant a ser feliç i aconseguir allò que probablement no aconseguiré mai, no seré mai una influencer que es passa tot el dia viatjant. I no passa res.

La frase aquesta de “Tu pots aconseguir tot el que et proposis”

De vegades no, i et fa un mal fracassat en el fons, i a la llarga ets molt més infeliç perquè si no aconsegueixes el que t’han dit que podies aconseguir, també és un gran fracàs, és una gran pèrdua de temps. En el fons la tesi d’aquesta obra és que “siguis feliç com puguis i busca un equilibri entre les dues coses”. Ni una posició ni l’altra són veritats absolutes. I aquí hi ha la gràcia de la vida, que cadascú va surfejant l’onada com pot.

Arribar aquest punt neutre…

D’estar bé, d’intentar estar bé. També hi ha gent que si no aspira a alguna cosa més, tampoc ho aconseguirà, t’has de posar unes metes. És el debat intern amb el qual sortiràs veient aquesta obra. Quin és el camí ideal per arribar a la felicitat?

I per a tu, què és la felicitat?

Per mi la felicitat es estar en pau, vol dir no tenir problemes econòmics, no tenir problemes emocionals… estar en pau. El que passa és que és molt difícil “estar en pau”.

Quines coses et fan feliç?

Estar amb la meva família, em fa molt feliç viatjar, però fa anys que no puc, com que no soc feliç econòmicament, fa anys que no puc viatjar. M’encanta viatjar. I treballar en coses que em vinguin de gust, m’encantaria poder triar projectes, i això tampoc passa, ja t’ho dic ara!.

Una de les coses que més t’agraden és fer teatre.

Sí, sí, durant molts anys, la meva prioritat número u era poder treballar, fer teatre, la meva carrera… Ara és la meva prioritat número dos, perquè la meva prioritat número u és la meva família, l’estabilitat emocional, de tots els que m’envolten…

La primera vegada que vas pujar a l’escenari amb vint-i-pocs anys…

Sí amb vint-i-quatre anys, amb l’obra “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”.

Has guanyat cinc vegades el Premi bucata com a actriu musical.

El bo dels premis és que et donen un aparador, jo estic supercontenta, els últims em feia una mica de vergonya, “no crec que aquest cop…” I no anava preparada.

T’hem vist a moltes sèries de televisió, “Porca Misèria”, “Plats Bruts”, Ventdelplà”, La Riera”… Si haguessis d’escollir una, amb quina et quedaries?

Sens dubte amb “Plats Bruts”, va ser de les primeres, com que era amb públic en directe va fer que em reconcilies amb el món audiovisual… Fer audiovisual m’encanta, m’ho passo molt bé. Igual que el teatre, que també m’agrada molt.

Tens un nen petit de sis anys. Com combines la maternitat amb la feina?

És dramàtic combinar-ho amb aquesta feina, és una mica difícil, normalment t’ho fa pagar això, perquè són nens i no saben gestionar les seves emocions encara, t’ho faran pagar amb enrabiades, amb mal humor, perquè et troben a faltar perquè no hi ets, realment és que no hi ets.

Pròxims projectes?

Hi ha un projecte una mica surrealista que m’han proposat, serà de cara a l’octubre, novembre, però encara no puc parlar. De moment, “El Tigre” a l’Espai Texas Teatre fins al 22 de juny!. Us esperem!

La Mercè Martínez, tal com raja.