No ha pogut ser. La Tercera Divisió haurà d’esperar pels de la Unió Esportiva de Sants, que després d’aconseguir arribar a la promoció d’ascens junt amb el Reus B, ho ha tingut tot de cara menys la fortuna. Amb tot, l’afició i el barri se senten orgullosos dels homes de Tito Lossio, que han fet una excel·lent temporada sobre la gespa.

L’Operació Ascens del Sants no ha arribat a clavar la bandera al cim. Sí, en canvi, ho han aconseguit el Reus B i l’Horta, després d’un final de temporada d’autèntic infart. I és que l’equip santsenc arribava al darrer partit de lliga contra l’Andorra amb opcions de pujar directament de categoria. Amb tot, no depenien d’ells mateixos, i la victòria de l’Horta contra el Lloret que es disputava al mateix moment mantingué el Sants al segon lloc de la Primera Divisió Catalana i els convidà a intentar el somni en els partits de promoció contra el Reus B. A casa, les possiblitats es posaven costerudes amb l’1-2, però encara hi havia esperança. La tornada, que va acabar en empat a un, posà punt i final també a la il·lusió.

Equip titular del darrer partit de lliga del Sants contra l’Andorra (1-1)

Equip titular del darrer partit de lliga del Sants contra l’Andorra (1-1)

Als despatxos, però, perdura la polèmica. I és que el Sants té tres punts impugnats, precisament per l’Horta, a raó d’un malentès en el partit en què l’àrbitre deixa entrar un jugador que havia sortit momentàniament per lesió lleu, quan el Sants, a l’altra banda del camp, aprofitava un canvi de l’Horta per canviar-lo per un altre jugador, provocant que dotze jugadors estiguessin durant uns segons sobre el terreny de joc. Malgrat que el jugador no va disputar la pilota i tot sembla evidenciar la involuntarietat dels fets, la federació dóna la raó als hortencs. En cas contrari, els Sants seria líder i pujaria matemàticament a un grup 5 de Tercera Divisió que competiria amb 21 equips. A l’espera del veredicte final del Comitè de Competició i el d’Apel·lació, i amb un recurs sobre la taula del Tribunal Català de l’Esport, el Sants no tira la tovallola.

Igualment, l’afició se sent amargament satisfeta per l’esforç d’uns jugadors
que, per la seva banda, se senten els autèntics campions de Primera
Catalana. La directiva també ha suat de valent la samarreta per arribar fins aquí, resolent com ha pogut les males gestions d’un passat encara proper i apostant amb convicció pels futbolistes de la casa. Es tracta a més d’una entitat amb molta història al darrere, que frega la celebració del centenari, i tot el sacrifici demostrat fins ara fa anhelar encara més una justa recompensa. Ara és
moment, doncs, d’aplaudir, païr, esperar, i tornar a carrregar les piles de somnis.

Per Àngel Bravo

Volver a todos los artículos de interes

DESTACADOS

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

CERRAR
Share This