Romàntics, profunds, passionals, sexuals, superficials… Aparenta ser-ne un més, com un petó qualsevol, ornat d’estimació, dolçor, impulsivitat, joc…

Aquest bes fa emmudir. Molts petons ho fan, oi? Què té, doncs, d’especial? Aquest fa emmudir ben guarnit de tendresa, d’esbarjo, d’efusivitat… Sota les seves vestimentes, però, amaga poder, dominació, indiferència…

Aquest bes no és pas aquell que brolla en silenci, entre mirades complementàries, en el comiat o en el retrobament. Aquest bes fa emmudir, silencia, trenca… Fa callar la conversa, la discussió, la correcció, el debat.

Sorgeix quan no vols escoltar qui et recrimina; quan vols donar per acabada la conversa, quan no tens en compte allò que t’exposa, quan rebaixes la importància del seu parer; quan la infantilitzes, quan li dones la raó de manera condescendent. La fas callar amb un bes. La silencies amb un petó. L’emmudeixes amb un bes. Un bes que invisibilitza, subordina, oprimeix… Violència disfressada.

Para atenció a la disfressa d’aquest bes. Una disfressa tan aconseguida que potser no ets conscient de com va de ben vestit, de ben abillat, de ben dissimulat… Tant, que passa desapercebut entre altres. Perquè, si fos fàcil de reconèixer, no ocuparia aquestes línies.

Alejandro Sánchez-Sicilia · Investigador Psicosocial
Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya
www.homesigualitaris.wordpress.com

 

Volver a todos los artículos de interes

DESTACADOS