Homes Igualitaris: La tendresa, aquesta desconeguda
Per a mi, una de les raons de ser d’Homes Igualitaris és compartir un espai de trobada i de creixement per tal de donar resposta a la violència masclista. La violència com a fenomen humà és un gran tabú de la nostra societat i sovint apartem la vista quan sentim que hi podem tenir alguna cosa a veure.
Quan parlem de violència masclista, sigui per acció o per omissió, els homes hi estem directament implicats. Això és així per què la violència masclista no es redueix a agressions físiques, sexuals o verbals, sinó que, principalment, es sustenta per un pòsit de valors i petits gestos quotidians dels quals som més o menys conscients.
En la mesura que vivim en una societat masclista als homes se’ns exigeix forjar i mostrar un caràcter dur i fred. Ser durs a la feina, ser durs al carrer, ser durs davant els veïns, ser durs en els esports, ser durs en les decisions, ser durs amb nosaltres mateixos,… I tanta duresa acaba envaint espais que no li són propis. Espais com el de la mateixa intimitat, el de la parella, el de la cura dels fills, el de la cura de la gent gran, el de la família o el de l’amistat. En tots aquests espais no només no cal ser dur sinó que la duresa empobreix les relacions i treu gran part del goig de viure. Allò que és més propi d’aquests espais és la tendresa.
La tendresa, per a la gran majoria dels homes, és una gran desconeguda. És aquella part de nosaltres que es dóna quan fem servir les carícies, els somriures, els petons, les abraçades o les paraules dolces en els gestos quotidians. I és la tendresa la que ens fa sentir segurs, tranquils i sentint l’escalfor dels altres.
Així com existeixen micromasclismes que ajuden a mantenir les desigualtats que han de patir les dones, existeixen també altres accions quotidianes (“microtendreses”) que donen peu que les desigualtats sexistes minvin progressivament. Que els homes ens comencem a relacionar amb els altres amb tendresa és, sens dubte, una de les maneres per anar revertint a poc a poc aquestes desigualtats.
Per Lluc Pagès
Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya
www.homesigualitaris.wordpress.com
