Són les 10h del matí. Avui fa un dia esplèndid. A la seva sastreria del carrer Tamarit, m’espera en Vicenç Gasca, president de Sant Antoni Comerç i patró de la Fundació Barcelona Comerç. Abans d’acostar-m’hi, però, decideixo fer un cafetó a la cantonada i deixar-me impregnar pel barri. Hi ha moviment. Tothom se saluda, tothom es coneix. Sota el sol, Sant Antoni sembla bategar amb força i orgull. Trobo que s’hi podria rodar un musical, aquí… La gent està molt a gust. Potser per això, en Vicenç Gasca ens rep amb un enèrgic somriure. 

Vicenç, per tot defenses que l’entramat veïnal i comercial ajuda, en termes del teu ofici, a teixir una societat. Com cus Sant Antoni el seu teixit social?
Sant Antoni té la peculiaritat de poder encaixar perfectament l’activitat veïnal i la comercial. L’eix de Sant Antoni està format per botiguers, Mercat, Encants, Dominical, i també per l’Associació de Veïns. És l’únic barri on la representació veïnal és un signant de l’acta fundacional del Sant Antoni Comerç, perquè el barri creu convenient aquest lligam, que ens fa potents i singulars.

Però com s’explica aquesta unitat?
Aquest és un barri molt estable, amb associacions estables que, defensant òbviament els seus interessos, mantenen una visió de conjunt. Això és la pedra angular que ens fa diferents. Els comerciants, referint-me als
emprenedors, botiguers, encantistes, i la gent del mercat, anem de la mà. Perquè a més aquest és un barri que té personalitat, és com un poble. Sant Antoni té una delimitació molt clara i això fa que aquí dintre ens sentim tots molt del barri, ens l’estimem molt i donem imatge de cohesió.

S’aprecia perfectament, això. I el Mercat de Sant Antoni, què significa per a vosaltres i què espereu de la moratòria de les obres?
La gent ens coneix per la diversitat comercial que tenim i això ho demostren dades recents com que del total de gent que passeja per Sant Antoni, el 70% és de fora el barri. Ens visiten uns 26 milions de persones l’any, i això ens fa seguir defensant aquest model comercial de barri, del qual el Mercat de Sant Antoni és el pal de paller, on trobes tres mercats en un: alimentació, encants de roba i el mercat dominical. Nosaltres treballem perquè aquest mix comercial no es desvirtuï, i per això estem a favor de la moratòria decretada per l’Ajuntament, i és que de no fer-la corríem el risc de tenir un mercat menys equilibrat en l’oferta i que, per tant, perdés l’atractiu com a conjunt. Esperem que en un any veiem el resultat d’un consens satisfactori entre l’administració i els diferents agents del barri.

I l’altra assignatura potent és la Superilla. Com la tenim, aquesta?
Tots tenim clar que volem qualitat de vida i menys contaminació. Si tinguessim grans aparcaments als afores de la ciutat, se’ns eliminaria un tant per cent important del problema. Ara bé, la qualitat de vida del barceloní també es pot guanyar preservant la facilitat d’accés als barris mentre es guanyen espais pel veïnat. Hem de ser capaços de poder conjugar aquestes dues realitats, i ho podem fer amb projectes com la Superilla. No volem que la nostra tingui la imatge de la del Poblenou, que es veu com un “superproblema”. Nosaltres defensem que la nostra serà una “supercruïlla”, i treballem amb l’Ajuntament perquè no tingui un impacte negatiu i sigui extrapolable a altres llocs de la ciutat.

Tornant als botiguers, quins són els avantatges que haurien de veure a l’hora de formar part d’un eix comercial?
Com podria dir un estadista molt important que de segur et sonarà, no t’has de preguntar què pot donar-te a tu l’associació, sinó què pots aportar-hi tu, a l’associació. El botiguer ha de pensar que forma part d’un col·lectiu i per tant ha de pensar en allò que pot fer perquè aquella zona sigui millor. Si només mirem casa nostra, ens empobrim nosaltres mateixos. En canvi ens enriquim quan mirem en conjunt, en clau de lobby. El botiguer del costat no és un competidor com ho és una gran superfície, sinó un aliat, i igual passa amb la relació entre els eixos comercials d’aquí i d’arreu d’Europa. Nosaltres impulsem la cohesió social, donem seguretat, i ajudem que la gent trobi tot allò que necessita a cinc minuts de casa. La nostra mentalitat ha d’anar doncs al compàs de la societat, que vol dir anar dues passes endavant, perquè si sols ens posem al dia, demà ja quedarem enrere. Formar part de l’eix comercial implica tot això, que és en definitiva despertar-nos, caure en el fet que no per tenir un mercat bonic ja pots anar munyint la vaca, tu també li has d’anar donant de menjar, que vol dir anar actualitzant el teu negoci fisicament i tu mentalment, i pensar a mitjà i a llarg termini.

Pensem doncs a llarg termini, per acabar. Com t’agradaria que fos la ciutat i el barri d’aquí cent anys?
Avui pots veure la ciutat d’una manera i després les circumstàncies ho canvien tot. No obstant això, jo vull una ciutat on la gent sigui feliç, es pugui guanyar la vida sense angoixa ni estrés, que no es tanqui en si mateixa i sàpiga admirar moltes coses que semblen barates però són d’incalculable valor, com la salut, que mentre la tens no li dones importància. La societat del futur ha de ser una societat que doni valor a allò que som, no a allò que tenim. I pel que fa a Sant Antoni, voldria que d’aquí un segle es continuï sentint com un poble, un barri on no et diuen “adéu” si no que et diuen “hola”. Si li dius “adéu” a algú és que no et pares; si en canvi li dius “hola” és que us posareu a xerrar. Aquest és el signe més bonic de convivència que hi ha en un col·lectiu.

Per Àngel Bravo

Volver a todos los artículos de interes

DESTACADOS

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

CERRAR
Share This