Entrevista a Yolanda Ramos

“Jo veig la vida molt dramàtica, la comèdia em serveix de teràpia”

Yolanda Ramos ha sigut una de les participants més aclamades de la cinquena edició de Tu cara me suena. Va tenir uns inicis difícils però confessa que descobrir-se a si mateixa en les pàgines autobiogràfiques dels Diaris d’Anaïs Nin li va salvar la vida. Explica que va començar en el món de l’espectacle des de zero, quan va canviar les pistes de ball dels hotels mallorquins per l’emblemàtic escenari d’El Molino. Va formar part del grup teatral La Cubana però va ser el programa Homozaping el que la va convertir en un rostre popular. L’actriu, en cinema nominada a un Goya i guardonada amb la Biznaga de plata per la pel·lícula Carmina y amén, viu un dels moments més exitosos de la seva carrera televisiva.  

Per Marta Codina
Abril 2017

Volies ser còmica o t’hi has trobat sense buscar-ho?
Jo no tenia clar si volia ser còmica. Volia ser actriu però la vida m’ha portat a fer comèdia.

Camí de roses o d’ortigues?
Tots els actors tenim una època complicada. Bé, avui dia, tots els treballadors. Vaig tenir una època difícil perquè fins que no comences a sortir a escena no et coneix ningú.

Difícil fins al punt de tirar la tovallola?
Si, fins que no vaig descobrir qui era realment vaig voler abandonar més d’una vegada. És molt difícil desenvolupar una feina si no trobes el teu lloc. En canvi, quan finalment et reconeixes com a artista sembla que puguis fer de qualsevol cosa perquè estàs segura de què ets. El més dolorós és quan encara no saps què ets i et sents incòmoda en totes les feines.

Quan vas saber que volies viure del món de l’espectacle?
Abans d’entrar al Molino jo estava molt perduda. Venia de Mallorca, de ballar als hotels, i no sabia molt bé què fer amb la meva vida. Va ser llavors quan vaig llegir els Diaris d’Anaïs Nin, una intel·lectual de principis del segle XX. I vaig comprendre que les seves dèries s’assemblaven moltíssim a les meves, i en aquell moment vaig trobar-me a mi mateixa i vaig comprendre que jo volia ser artista. Reconeixe’m en ella em va salvar la vida.

Ella també et va fer descobrir la teva vessant còmica?
Jo sempre he estat així, sempre m’ha agradat molt fer riure. Pot semblar contradictori, perquè sóc una dona bastant sensible, pateixo molt per tot, li dono moltes voltes a les coses…però no sé per quina raó, quan trec els sentiments cap a fora, ho faig en clau d’humor.

Voldries desencasellar-te de la comèdia o estàs on vols estar?
M’està bé estar on estic. Però no m’agrada quan als que fem comèdia ens titllen d’humoristes, perquè som actors. A vegades m’anuncien com l’actriu còmica i no ho entenc. A la Penélope Cruz no la cataloguen com l’actriu dramàtica. Aquesta és una diferència que em fa molta ràbia. I molta gent s’aprofita d’aquesta mala manera que té la societat de veure la comèdia per fer-se gran. Com si els pallassos fóssim nosaltres. Em fa ràbia que no es tingui més respecte per la comèdia perquè fer comèdia és molt difícil, molt.

Però tu et veus fent un paper dramàtic?
Si, però potser més que un paper dramàtic, un paper que jo em cregui. Perquè si a mi no em convenç, no el podria interpretar.

Guió o improvisació?
Sóc d’improvisació o de guió fet per mi. Em costa seguir un guió, i més quan és un guió que no m’agrada, perquè llavors sembles un ninot repetint paraules. Fer riure és una altra cosa i és molt difícil si ho fas de manera guionitzada. O és un text molt bo, que fins i tot a mi em fa gràcia o és impossible de vendre. Pots vendre un drama però fer riure…això passa en un instant i ha de sortir de dins.

Ser feliç ajuda a l’hora de fer comèdia?
No crec. De fet, jo veig la vida molt dramàtica, la comèdia em serveix de teràpia. I això li passa a molts actors de comèdia, que per dintre tenen moltes ombres. Jo pateixo molt, tot em fa molta pena. No conec cap bon actor de comèdia que sigui creatiu i que per dintre no sigui un patidor brutal.

Has participat en la cinquena edició de Tu cara me suena. Esperaves l’èxit que has tingut?
No, jo sabia que cantava malament i no m’esperava tanta audiència. En realitat, jo mai he fet un programa de tanta audiència i això és un luxe.

L’èxit espanta?
No, no espanta gens. El que espanta és quedar-te a casa, mirant la tele des del sofà.

Quin personatge t’hagués agradat imitar en el programa Tu cara me suena?
Ningú en especial. En un inici, sí tenia preferències i m’hagués agradat interpretar un fado, però els artistes que canten aquest tipus de gènere tenen un gran nivell. Una cosa és escoltar i l’altra cantar, i jo no canto bé. Així que sempre vaig preferir imitar a algú que no cantés bé (riures).

Ets mare d’una nena. Pots combinar fàcilment la vida d’actriu amb la maternitat?
Si, més del que em pensava en un principi, tinc molta ajuda del meu company i em quedo mot tranquil·la quan es queda amb l’avia. Però és cert que vaig molt cansada, de vegades fins i tot de no poder més i posar-me malalta. Però seria tan trist no tenir feina i no ser mare que prefereixo tenir les dues coses i anar cansada.

Tan dur ha sigut participar en el programa Tu cara me suena?
Sí, són moltes hores de dedicació i en horaris intempestius. Però la meva feina ja és així, no només Tu cara me suena. És dur. Treballar més estona de la que et ve de gust sempre és dur, però més dur és estar a casa i veure com tothom treballa i tu no.

Has estat nominada al Goya. Era un objectiu que et marcaves o un fet impensable?
Impensable tampoc, els que som actors hem somniat que ens arriba aquest moment, i ens hem mirat al mirall amb el pot de xampú a la mà mentre fèiem el discurs per haver guanyat l’Oscar. La nominació al Goya no era impensable, però reconec que ho veia difícil.

Tu fas humor, però quan vas al cinema, quin tipus de pel·lícules t’agrada veure?
M’agraden molt les bones pel·lícules del cinema independent. No m’acostumen a agradar les pel·lícules comercials, prefereixo les que estan fetes amb pocs diners. Tot i així, ho passo malament per triar una bona pel·lícula, i per això veig molts documentals.

I a la televisió, quins programes tries?
Odio l’esport, m’agrada molt la teleporqueria i també els programes d’assassinats. I m’apassiona TVE-2, em transmet molta màgia. Em miro tota la seva programació, des de programes de buscar feina fins a documentals i concursos.

Què t’agrada fer a part d’actuar?
Dormir i pensar. Ara la gent paga per fer mindfulness, de pensa en el que vulguis. Doncs jo ho faig gratis, pensar en res. I si pot ser, fumar. M’encanta dormir, pensar i fumar.

A nosaltres ens encanta veure’t actuar.