Entrevista a Gisela

Entrevista a Gisela

 

“A l’escenari has d’estar al cent per cent, i si no ho estàs, millor no estar-hi”

Gisela sempre havia volgut cantar. Recorda que aquesta inquietud l’acompanya des que té ús de raó i confessa que ser artista era un somni recurrent de quan era petita. Es considera una persona molt coherent amb allò que fa i reconeix que ara es troba en un dels millors moments de la seva carrera professional. Catapultada a la fama l’any 2001, quan va formar part de la primera edició d’Operación Triunfo, va saber aprofitar l’embranzida i fer-se un lloc en el món de l’espectacle. Ha editat 7 àlbums, ha participat en una desena de musicals i ha posat veu a la banda sonora de pel·lícules com Peter Pan, La bella i la bèstia o Frozen.  Actualment protagonitza Rouge, Fantastic Love, un musical en el què deixa enrere la seva imatge més dolça i puja a l’escenari del Teatre Apolo transformada en Roxanne, una femme fatale estrella de cabaret.

Per Marta Codina
Febrer 2018

En aquest musical interpretes una femme fatale, un tipus de personatge més salvatge que els que acostumes a fer. Et venia de gust aquest canvi de registre?
Sí, sóc de les persones que creuen que els artistes polifacètics són perfectament possibles, de fet és el que hauria de ser, és la meva manera de concebre la professió. Per què no puc fer de fada i després de Roxanne? Però sempre amb coherència, no faré res que em vagi a la contra. Aquest personatge m’ha donat la possibilitat d’explorar més la meva professió d’actriu però sense traspassar cap línia. Aquest espectacle no fereix sensibilitats.

Ets consideres més actriu que cantant?
Per un igual. De fet, ja he fet papers d’actriu en alguna sèrie en els que he deixat de banda la meva vessant musical. Però en aquest país és molt difícil fer el salt. D’actriu a cantant és més fàcil però de cantant a actriu, costa molt i no entenc el perquè.

T’has sentit encasellada en el registre més naïf?
No, no tinc aquesta sensació, les etiquetes no me les crec ni me les aplico a mi mateixa. He fet moltes coses diferents. He fet molts musicals i he pogut explorar molts personatges. Tot i que és cert que Disney m’ha donat una dimensió increïble i em sento molt afortunada per haver pogut fer personatges per a un públic familiar. Això no ho pot dir qualsevol.

Quan de petita miraves pel·lícules de Disney, t’havies imaginat que algun dia tu hi posaries la veu?
No, a dia d’avui encara és un xoc escoltar la meva veu en les seves bandes sonores. Em cauen les llàgrimes, m’emociona tant…De petita sempre em preguntava qui hi hauria darrera d’aquelles veus, em meravellava i em semblava impossible d’aconseguir.

Podríem dir que aconsegueixes allò que et proposes?
Ho intento, però com diu el meu personatge, la Roxanne, els somnis no sempre es compleixen com una voldria. Però jo ho intentaré, aquesta és una carrera de fons i de no defallir.

Quin somni encara et queda per aconseguir?
Tinc molts somnis i espero tenir-ne tota la vida. Però un d’ells és evolucionar en la meva carrera d’actriu i arribar al cinema.

Et sents més princesa o més femme fatale?
Tinc les dues vessants, no em quedo només amb una. Crec que tothom pot tenir la part dolça i la part més ferotge.

En algun moment d’aquests anys, haver format part d’Operación Triunfo t’ha suposat una llosa més que un orgull?
No. Cap feina és un camí de roses, i aquest és un món molt dur on ningú et regala res. Però a part d’això, Operación Triunfo em va donar l’oportunitat d’aconseguir el meu somni i fer una carrera molt maca. Si tornés enrere, tornaria a entrar a l’acadèmia.

T’arribes algun cop a acostumar a la fama?
Jo sempre m’he pres la popularitat com una conseqüència de la meva professió. A mi m’agrada cantar, i si la conseqüència d’això és ser famosa, doncs ho assumeixo. Estic agraïda al públic, sense ell no existiria.

Què creus que estaries fent si no haguessis entrat al programa?
No ho se però d’alguna manera o altra hagués arribat a cantar, era la meva fixació.

Entrevista a Gisela

Entrevista a Gisela

Vius de la teva veu. Com la cuides?
Escalfant, rodejant-me de bons professionals i bons metges. Sóc conscient que la meva eina és la meva veu. No surto, no bec, no fumo, porto una vida força saludable.

Si un dia et despertessis i estiguessis afònica per sempre més, què faries?
No vull ni imaginar-m’ho, seria un cop molt dur, com si a un cirurgià li tallen les mans. Però a mi no em cauen els anells per fer altres coses. Sóc molt inquieta, tinc un món interior molt gran i d’aquí segur que trauria alguna cosa.

En quin concert et trobaríem a tu de públic?
En molts, m’agraden molts tipus de música. Em podríeu trobar a Lady Gaga, per exemple. O si hagués tingut la oportunitat d’anar a veure a Whitney Houston o a Michael Jackson, serien dels primers concerts on estaria.

Quines altres coses t’agrada fer quan no estàs treballant?
En èpoques de molta feina, com ara, el que faig és dormir perquè em falten moltes hores de son. I també aprofito per gaudir de les petites coses, estar amb la família, passejar amb el meu xicot, anar al cinema, llegir, prendre una tassa de te o de cafè i estar tranquil·la.

En alguna ocasió has rebutjat ofertes de feina?
Sí, perquè hi ha projectes que no van amb la meva línia professional ni ètica. I d’altres, perquè han arribat en un moment en el que estava fent altres coses. De vegades has de dir que no a projectes que et venen de gust però que no pots assumir perquè tens un altre compromís. I has de triar.

Si poguessis triar, quin musical t’agradaria protagonitzar?
M’agradaria molt fer Mary Poppins. Si vingués a Espanya segur que em presentaria al càsting.

Amb quins tres adjectius et defineixes?
Sóc molt sensible, hipersensible. Sóc molt exigent amb mi mateixa i bon rotllista, sempre intento que hi hagi bon rotllo al meu voltant.

Què és el que sempre portes amb tu?
El mòbil i les claus de casa. I si penso en una cosa menys habitual, una cullereta. Per si estic en etapa de dieta i em ve de gust menjar un iogurt, per exemple. La cullera m’ha tret d’algun mal moment en més d’una ocasió.

Has perdut la il·lusió en algun moment de la teva trajectòria?
Sí, més d’una vegada. Al començament, va haver un canvi de management i això sempre trasbalsa molt a l’artista, perquè el mànager és la teva persona de confiança. El meu germà sempre ha treballat amb mi però vam deixar l’acadèmia d’artistes i no sabíem per on tirar, ens faltava experiència i va ser difícil. I altres vegades, per temes personals. L’energia no sempre és la mateixa i de vegades t’esgotes i no et veus capaç de sortir a escena. A l’escenari has d’estar al cent per cent, i si no ho estàs, millor no estar-hi. Però malgrat aquests moments, la vocació sempre ha pogut més.

Marta Codina

 

Post a Comment