panarres_les_corts_acelobert

Els Panarres de Les Corts es retroben a la Festa Major

Dissabte 10 d’octubre del 2015 la Plaça de la Concòrdia va ser testimoni de la primera actuació dels Panarres de Les Corts. A casa i davant dels veïns, la colla va sumar un bri d’identitat a la Festa Major del barri. El 4 de 6 amb l’agulla va ser la culminació d’una idea que va sorgir mesos abans i que es va gestar en poques setmanes.

Amb un grup de gent il·lusionada i la canalla assegurada, hi havia prou per iniciar la colla de Les Corts. “Era qüestió de publicar-ho i veure què passava”, comenta el Joan Agustí, un dels membres que va formar part en la creació d’aquesta colla castellera que només actua un cop a l’any: per Festa Major.

Un any després, novament a la Plaça de la Concòrdia i al voltant d’una taula de bar -segurament a un lloc similar va sorgir el projecte dels Panarres de Les Corts, com totes les bones idees- la Norma Pedemonte, que ara fa les tasques de cap de comunicació -com a les grans entitats-, reconeix que l’inici va ser una mica més precipitat. Però van tenir molt de suport del barri i va ser tot un èxit, amb uns 50 castellers a l’actuació. Aquesta vegada, però, ha estat més senzill. Em comenta que “a la primera reunió ja érem unes 35-40 persones, per això hem delegat tasques. Hem pogut imprimir cartells i hi ha qui s’encarrega d’estampar els mocadors, de vendre’ls… tothom està més implicat”.

Minuts abans que el campanar de l’església de Santa Maria del Remei toqui les vuit del vespre i mentre els Panarres més actius i experts en la matèria s’afanyen en enllestir els últims detalls del segon assaig de la “seva temporada castellera”; la Norma m’explica que l’objectiu principal és crear teixit associatiu, “és un espai on es troba pràcticament una persona de cada entitat de Les Corts”.

Sentiment de pertinença a un lloc, entenc que d’això es tracta. “Tenir una colla del teu barri o del teu poble a vegades és un signe d’identitat. Fas una cosa que saps que afecta a la Festa Major de Les Corts. Això fa pinya i uneix”, afegeix el Miquel Hernández amb un ull posat en els papers per preparar l’assaig. Per això, “i crear una colla castellera permanent a Les Corts?”. Ja sé la resposta, però els hi pregunto perquè ho rumiïn un altre cop. “No, no, no!”, diu la Norma amb el suport implícit dels altres, “si algú ho vol fer tindrà el nostre suport, però nosaltres no ho farem. Comporta molta feina”.

Els llums groguencs dels fanals ja il·luminen la plaça i els Panarres es van trobant a l’escalinata de l’església. És hora de posar-se la camisa i enfaixar-se, l’assaig està a punt de començar.

A una banda, alguns aprenen a pujar i, a falta d’espatlleres, utilitzen els arbres. Altres expliquen com s’ha de fer la pinya. I la canalla, ja sigui amb faixa blanca -normalment la que duen els que tot just s’inicien- o negra, practica els seus moviments. Els que saben més, que vénen d’altres colles de Barcelona, ensenyen als que aprofiten la Festa Major per endinsar-se en el món casteller. De fet, “molta gent que es va iniciar l’any passat s’ha apuntat a altres colles”, diu el Miquel.

A mesura que agafen ritme comencen a construir castells. Aquí la cosa va així. En cinc assajos s’ha de fer tot el procés i alguna gent s’ha de posar en posicions que segurament no faria fins passats un parell d’anys. Ja només queden tres tardes abans de sortir a plaça el 8 d’octubre. Serà llavors quan els Panarres de Les Corts posin en pràctica tot el que han aprés i aquest cop serà a Can Rosés. “La idea és anar canviant cada any de plaça, perquè diverses comissions de festes ens ho han demanat. També és una manera de descentralitzar-ho”, m’explica la Norma, ja envoltada de la canalla. Tothom està enfeinat.

El Joan confessa que “la gràcia és poder dir que fa 20 anys es van crear els Panarres de Les Corts”. De moment, la segona actuació de la colla està a tocar i, en dos anys, ja han iniciat una nova tradició a Les Corts.

Post a Comment