El joc de viure

Viure és moure’s, sentir, pensar, descobrir, imaginar, crear, respectar, compartir, estimar.

Canvieu a la frase anterior la paraula viure per la paraula jugar. Els nens tenen un do natural, la capacitat de crear joc, que els hi permet sobreviure (aprendre) i al mateix temps ser feliços (divertir-se). Tenen la necessitat de jugar, perquè tenen la necessitat d’aprendre-ho tot. Per arrodonir-ho la natura, molt sàvia, ha fet que el joc produeixi al nen una sensació que li encanta: diversió.

Quan un nen diu “m’avorreixo” no ho diu per a emprenyar, el cos li està dient necessito joc, de la mateixa manera que si té set el cos li demana aigua. I quan diu “vull jugar” ell pensa que està dient “vull divertir-me” i en realitat està dient “vull aprendre”.

Durant els primers mesos el joc ens fa moure’ns, sentir,… per anar descobrint el món que ens envolta. A cada edat el joc juga un paper decisiu en el desenvolupament del nen. Més grans els jocs en grup i de regles els ajudaran a relacionar-se, respectar, compartir, estimar.

En arribar a l’adolescència, un cop el nen ja ha après la majoria de coses que necessita per tirar endavant en aquest món, l’habilitat per jugar perd pes en favor d’altres valors. En l’edat adulta es manté en major o menor mida la capacitat de jugar.

Jo proposo que juguem més tots. Plantegem-nos la vida com un joc on guanyarem i perdrem, tindrem bona i mala sort, encertarem i n’equivocarem… Un joc que del que es tracta és de ser feliç jugant.

Loren Tresserra
www.el-cau.cat